L Institut Nacional d'Estadística va publicar el dijous 8 de novembre el decil de salaris de l'ocupació principal el 2017, a partir de les dades obtingudes en l'Enquesta de Població Activa.

La remuneració a la persona treballadora és una obligació assumida pel subjecte ocupador en virtut de la formalització d'un contracte de treball, és a dir, una obligació que és de lliurament periòdic de quantitats de caràcter econòmic, i que s'abona per la prestació professional de serveis per un treballador a compte d'altri.

Així, el salari brut mitjà mensual se situa en 1.889,0 euros, quantia que no ha de deixar passar per alt que un 30% d'assalariats va percebre menys de 1.230,9 euros, quantitat que es va situar entre l'esmentada i 2.136,3 per a un 40%, i superior per al restant 30%, essent les comunitats autònomes del País Basc i Extremadura les més diferenciades, ja que a la primera el 44,4% dels salaris se situa a la franja superior, mentre que aquest percentatge es redueix al 22,3% en la segona. No convé oblidar, d'altra banda, que el salari mitjà (el que divideix el nombre de persones treballadores en dues parts iguals, les que tenen un salari superior i aquelles que perceben un salari inferior) és inferior, concretament de 1.590,3 euros.

La bretxa salarial de gènere s'observa en la ubicació de treballadors i treballadores dins de cada grup, ja que en el de major quantia salarial trobem un 34,7% d'homes i un 24,9 de dones, mentre que en l'inferior s'inverteixen els percentatges, sent el 40,3% el de les dones i només un 20,6% el dels treballadors masculins, de manera que això ens porta necessàriament a matisar l'afirmació inicial de la quantia del salari brut mitjà mensual, ja que en desagregar les dades per raó de sexe es reflecteix que la mitjana percebuda per les treballadores és de 1.668,7 euros mensuals, pujant fins als 2.090,6 euros per als homes, diferències que l'INE justifica per la major presència femenina en els contractes de durada determinada, a temps parcial i en branques d'activitat de baixos nivells de remuneració.

També l'edat és un factor important per ubicar els assalariats en un dels tres decils, estant la major part dels menors de 25 anys situats en el de menor quantia salarial (66,2%), percentatge sensiblement inferior al dels assalariats a partir de 55 anys (23,2%), i per contra els percentatges s'inverteixen en referir-nos al decil de quantia salarial superior, ja que en tal cas els treballadors més grans eren un 39,7%, reduint-se dràsticament fins al 5,1% per als més joves.

Segueix sent rellevant a efectes salarials el nivell de formació assolit, bastant ara aportar aquesta dada significativa: mentre que el 41,3% de les persones amb nivell d'estudi per sota (els qui havien finalitzat, com a màxim, l'ensenyament obligatori) no va percebre salari superior a 1.230,9 euros mensuals, un percentatge més de vuit punts superior, el 49,8%, va percebre ingressos superiors a 2.136,3 euros disposant d'un nivell formatiu superior, i més concretament «el salari mitjà percebut pels assalariats que com a màxim tenien educació secundària de primera etapa es va situar en 1.377,3 euros, mentre que el dels que tenien estudis superiors va ser de 2.408,7 euros».

Lògicament, la durada de la jornada (completa o a temps parcial) influeix en la quantia salarial, sent així que la gran majoria dels que treballen a temps parcial es van situar en el decil inferior (89,2%), percentatge molt superior al dels treballadors a temps complet (18,1%), i per contra, només l'1,3% dels que presten la seva activitat a temps parcial es van situar en el decil superior, percentatge molt inferior al del 35,8% dels assalariats a temps complet. Més exactament, el salari mitjà mensual dels treballadors a temps complet es va situar en 2.120,8 euros, reduint-se a 731,4 euros per als que treballen a temps parcial.

Tampoc sorprèn que la distribució salarial per tipus de contracte (indefinit o de durada determinada) porti a concloure que el primer implica un salari superior al del segon i que el percentatge dels que són al decil més baix i en el més elevat sigui el 48,4 % i 23,4% per una part i de l'11,9 i 36,6% en l'altra (temporals i indefinits), respectivament.

Que l'antiguitat influeix en la quantia salarial és cosa sabuda i constatada per les dades disponibles, i per això no estranya que un 47,9% dels que tenen una antiguitat de 10 o més anys a l'empresa estiguin en el decil superior, mentre que el 52,8% dels assalariats amb menys d'un any d'antiguitat perceben menys de 1.221,1 euros. Per contra, només un 14,8% dels treballadors amb més antiguitat estaven en decil inferior, i un 9% dels assalariats amb menys d'un any d'antiguitat en el decil superior.

Per branques d'activitat, les diferències són realment importants, ja que van des dels 3.371,7 euros mensuals en activitats financeres i d'assegurances fins al treball laboral domèstic (776,3 euros), agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca (1.205,9 euros) i hostaleria (1.211,1 euros), i per ocupació des dels 4.155,2 euros de directors i gerents fins als 1.083,2 dels treballadors en ocupacions elementals.

La influència del nombre de treballadors ocupats en l'empresa o centre de treball en la quantia salarial és fàcilment perceptible en les dades disponibles, sent així que el percentatge de treballadors ubicats al decil superior en establiments de 250 o més treballadors (on es concentra la major presència i representació sindical) és de 56,3%, percentatge molt superior al de l'11,8% que es dona en centres que ocupen fins a 10 treballadors.

No menys rellevant és la diferència per raó del caràcter públic o privat de l'ocupador, sent bastant superior el nombre de treballadors del primer que se situen en la franja alta salarial respecte al segon, 62,3 i 22,3% respectivament, diferència que s'ha d'atribuir al «major percentatge d'assalariats amb estudis superiors, el tipus d'ocupació exercit, el menor pes del treball a temps parcial i la major antiguitat», que porta al fet que el salari mitjà brut anual sigui de 2.598,4 euros davant els 1.719,7 euros del sector privat.

Per últim, però no menys important, les diferències salarials es posen clarament de manifest si ens fixem en l'àmbit territorial, conseqüència de factors ja referenciats anteriorment. Aquelles que compten amb major percentatge de treballadors a la franja alta salarial són País Basc, Comunitat de Madrid i Comunitat Foral de Navarra, mentre que la major concentració de salaris de la franja menor es troba en la Regió de Múrcia, Canàries i Extremadura.