13 de novembre de 2018
13.11.2018

Qui posarà seny?

13.11.2018 | 00:34

Ni la política catalana ni l'espanyola rutllen. Un munt de polèmiques estèrils serveixen per ben poca cosa. Mentre Sánchez a Madrid deixa transcórrer el calendari fins que les enquestes li indiquin que podrà conservar el poder en unes noves eleccions, a Barcelona Torra continua assistint a fires i aplecs, sense saber què vol dir governar un país.

I qui dies passa, anys empeny. Però tard o d'hora caldrà parlar obertament de la crisi territorial. De moment, els independentistes ja han dit que no donaran suport als pressupostos, per la qual cosa els dos governs continuaran distanciats sobre el paper. El PSOE en un futur no en tindrà prou amb els vots de Podem i necessitarà com a mínim dels diputats d'ERC i possiblement del PDeCAT. I veurem en aquell moment quines tesis s'imposen en el bàndol català. En aquest sentit Junqueras i Puigdemont no sembla que comparteixin la mateixa opinió.

Ja se sap que l'única sortida viable que té el govern de la Generalitat és intentar entendre's amb Pedro Sánchez. No té cap més alternativa. El PP i Ciutadans no han variat el discurs i continuen parlant de mà dura, de l'article 155 etc., etc. Ambdues formacions a mesura que s'acostin les eleccions encara es posicionaran d'una manera més radical, atès que l'aparició de Vox els ha posat molt nerviosos. Per cert del PP ja ni rastre de Rajoy, ni de Sáenz de Santamaria ni de Cospedal. Qui ho havia de dir fa només uns mesos...

I per molt que expliqui Quim Torra que Sánchez i Casado són el mateix, això no és veritat. Algú haurà de posar seny si es vol obrir algun tipus de negociació. Torra està totalment inhabilitat. No té cap mena d'autoritat moral ni política com per cercar sortides a l'actual atzucac. I en el grup parlamentari de JxCat l'acompanyen una colla d'incendiaris que no l'ajuden en res.

Només unes eleccions a casa nostra podrien obrir un període nou que servís per renunciar a la unilateralitat, a tirar pel dret per dir-ho d'alguna manera. Aquesta estratègia ha resultat nefasta. Però també per exigir des de Catalunya la normalització de la vida política amb els empresonats al carrer.

I ja se sap, només un sector del PSOE estaria en condicions d'oferir un diàleg que propiciï alguna sortida sense massa lesionats. Si depèn de la dreta espanyola, la crisi es perllongarà al llarg de molts anys. Són incapaços d'afrontar les reivindicacions d'un sector de la societat catalana amb un mínim de rigor.

Soc dels que pensen que falten actors polítics i gent al Parlament de Catalunya amb una mica de sentit de la responsabilitat. El grup de JxCat està format per una colla d'activistes que no serveixen per afrontar els reptes que avui hi ha plantejats en el terreny de joc. Puigdemont va eliminar la majoria de diputats de CiU per posar una colla de llepacrestes que li deuen l'escó, mentre el PDeCAT no es va fer respectar. I això avui es paga. El Parlament s'ha convertit en un escenari inútil en el qual només s'escolten insults i abrandats discursos sense cap ni peus. Mentrestant, no s'aprova ni una sola llei ni es fa res en favor de la ciutadania.

El Govern català, format per una colla de mediocres, llevat d'alguna excepció com Josep Bargalló, és incapaç de liderar el país i marcar una agenda política mínimament engrescadora. Només saben parlar de república i secessionisme quan tots saben que ambdós temes són avui inviables. Però això els permet viure de la política amb un sou que cap empresa privada els donaria. Estan del tot enrocats, però malauradament l'oposició és tan dolenta com el mateix govern. I així el país va perdent oportunitats i tot veient com regions veïnes com el País Valencià o l'Aragó se n'aprofiten. I sense un partit com a pal de paller i sense un president de tots, no es pot anar enlloc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook