Lluny de la meva intenció voler donar lliçons de periodisme a Vicent Sanchis, director de TV3 per la gràcia de Déu. Lluny de la meva intenció perquè no tinc ganes de perdre el meu valuós temps, quan ho pot fer qualsevol amb més capacitat que ell, posem per cas el meu fill de vuit anys. O la nena de 4 anys que li ha tocat apadrinar aquest any a col·legi i que encara no sap llegir. Com en Sanchis.

La nena li podria explicar moltes coses, al mediocre periodista valencià. La primera, que deixés la propaganda al departament de publicitat de la casa. Mostrar-se com un entrevistador dur, fins i tot inquisidor, podria ser un mèrit... si ho fos sempre. Em sembla perfecte que es disfressi de periodista agressiu quan entrevista la cap de l'oposició i líder del partit que va guanyar les eleccions catalanes. El vomitiu és que després, quan entrevista polítics llacistes com Presidentorra o el fugat Puigdemont, caigui de genolls al seu davant. I no perquè es trobi en presència de la divinitat, que també, sinó perquè aquesta és la postura més còmoda pel seu paper de meretriu experta en arts franceses. Meretriu de luxe, si hem de fer cas dels seus ingressos per tan bucal feina, però val a dir en el seu descàrrec que la du a terme tantes vegades i amb tanta passió que, com es diu de les autèntiques professionals, sembla que ho faci per amor.

El que és amor passional en uns casos es torna despit quan té al davant Arrimadas. Ja sé que fins i tot les més expertes cortesanes tenien amants favorits i que no es pot desitjar els uns amb la mateixa passió que els altres. Que també un home madur com en Sanchis té dret a triar el seu objecte de desig, es veu que les hormones desbocades no respecten ni la senectut. Però es podria contenir una mica, ni que sigui per consideració a les treballadores que han de passar després el fregall per recollir les baves. I també perquè ho fa al davant de tots els televidents, per l'amor de Déu, es podria esperar a finalitzar l'emissió i fora de càmera degustar -ara sí- el fruit amarg de la passió.

La nena apadrinada pel meu fill podria donar moltes lliçons a Sanchis. La principal, tenir una mica de vergonya i de respecte per un mateix, coses que als quatre anys ja es coneixen.