14 de novembre de 2018
14.11.2018

Escacs judicials

14.11.2018 | 00:32

L'acord assolit entre PSOE i PP per renovar el Consell General del Poder Judicial és d'una importància que transcendeix l'actualitat estricta i es projecta per un temps mínim de cinc anys, el que dura el mandat de l'organisme i el seu president. En aquests cinc anys hi haurà com a mínim unes eleccions generals, que en podrien ser dues, en les quals es poden guanyar i perdre majories i dibuixar-se uns mapes parlamentaris proclius a les més diverses aliances, però guanyi qui guanyi i mani qui mani, el govern dels jutges continuarà a les mateixes mans.

El CGPJ serà presidit per un magistrat conservador, Manuel Marchena, a proposta del PP. El PSOE hauria preferit una magistrada progressista, però ha cedit aquesta fitxa per aconseguir una bona posició en el tauler, ja que la contrapartida és una majoria progressista en el ple del consell. Aquesta majoria serà el contrapès del president conservador, i viceversa. És tota una novetat que, amb les coses tan lletges que es diuen, PSOE i PP hagin assolit tan ràpidament un acord basat en la mecànica dels contrapesos, propi de les democràcies tranquil·les. Potser hi ha més comèdia del que sembla en les agres polèmiques de Sánchez i Casado. Al CGPJ el president hi té un pes important, que serà menys amb la reforma també acordada pels dos partits, però és el ple el que nomena els magistrats del Tribunal Suprem i els presidents dels Tribunals Superiors, per exemple.

En acceptar el president que avalava el PP, el PSOE també engega un moviment encadenat de fitxes l'abast del qual encara és una incògnita. Marchena presideix la sala del Suprem que ha de jutjar els líders independentistes del procés, i se n'haurà d'apartar quan ocupi la nova responsabilitat. Serà substituït per un magistrat que es considera conservador però menys, i alhora entrarà al tribunal una magistrada progressista. Res d'això no garanteix una sentència benigna per a Junqueras i companyia; recordem que l'alternativa acusatòria menys dura, patrocinada pel govern Sánchez, consisteix a substituir rebel·lió per sedició, fet que continua significant importants penes de presó, en tot cas inacceptables per l'independentisme, que exigeix la lliure absolució.

En temps d' Aznar el PP va saber maniobrar per assegurar-se el control conservador de la cúpula judicial. Es podria pensar que Sánchez n'ha après. Però caldrà veure quins són els noms, i si la majoria progressista ho és de veritat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook