Carles Puigdemont volia acabar amb el procés i s'ha acabat acomodant al processisme. Ahir ho va demostrar anunciant que està disposat a ser candidat a les eleccions europees com a número dos d'una llista encapçalada per Oriol Junqueras. El més normal és que sigui el cap de llista qui ofereixi un lloc a la resta de membres de la candidatura, però l'expresident no va tenir cap problema per postular-se per formar ticket amb qui havia estat el seu vicepresident. Un anunci com aquest sembla que hauria d'estar meditat, però els que van escoltar l'entrevista que li va fer Mònica Terribas a Catalunya Ràdio van poder comprovar que no li va costar gaire, a Puigdemont, apuntar-se a la idea que li va donar la presentadora que Anna Gabriel ocupés el tercer lloc. Sort que no van continuar sortejant números perquè la viabilitat de la proposta va durar tant com el temps que van trigar Esquerra i la CUP a descartar-la. Els republicans no es van estar de qualificar-ho d'ocurrència i de maniobra de pressió, una situació que coneixen prou bé els cupaires. Entre altres coses van deixar en evidència que ser candidat a Europa obliga a renunciar a l'acta de diputat al Parlament de Catalunya, la qual cosa fa decaure immediatament la idea de la restitució perquè impedeix tornar a investir Carles Puigdemont. Amb els maldecaps que ha provocat entre els socis de govern la intenció de Junts per Catalunya de modificar el reglament del Parlament per forçar una investidura a distància! Però és que a més els eurodiputats espanyols, si són escollits, han de prendre possessió del seu càrrec a Madrid. La sensació generalitzada és que estem davant d'una nova improvisació. A l'entrevista d'ahir Puigdemont va demanar temps per explicar les raons per les quals ha pres determinades decisions, però hi ha motivacions que resulten sobradament evidents.
