He decidit sumar-me a la Plataforma Som el 80 %, que lluita per «la posada en llibertat immediata dels líders socials i polítics sobiranistes empresonats d'una causa basada en unes acusacions sense fonament. La renúncia a les vies de l'excepcionalitat jurídica, penal i processal posant fi a la repressió política. L'inici d'una negociació sincera, sense condicions ni renúncies, per a una solució política real». Els firmants, «ara i aquí, ens comprometem a denunciar, sempre de manera cívica, transversal i pacífica, la causa general contra la democràcia que vol sentenciar uns pocs ciutadans per hipotecar el futur de tota la ciutadania catalana».
En l'actual moment de desconcert general de la política catalana en tots els àmbits i sectors, aquesta iniciativa és una aposta de futur molt encertada. Crec que cal anar pensant en construir un bloc republicà català, en expressió d' Antonio Gramsci, amb el 80% de la població. Que tinguem presos polítics és un element que marca un abans i un després del conflicte polític. No es pot acceptar la idea que en un sistema democràtic es pretengui empresonar l'adversari polític. En aquest bloc cal que s'hi sentin cridats també els demòcrates contraris a la independència. Mentre hi hagi presos no hi haurà autocrítica del sector independentista. Jo mateix faria crítiques a alguns aspectes i moments de finals del 2017, però mentre hi hagi dirigents a la presó o a l'exili, no en faré cap. Em semblaria indecent.
La política d'extrema dreta i l'aparell de justícia entesa només com a repressió que hem viscut no és altra cosa que l'expressió a Espanya de les polítiques ultranacionalistes que s'estan fent els amos del món: Trump, Bolsonaro, May, Salvini, Le Pen, Casado, Rivera, Aznar, etc. És hora de muntar un acord de mínims per l'actuació política a curt i mig termini. L'objectiu principal ha de ser la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats. I un temps de reflexió fraternal entre opcions diverses. Cal acceptar que ningú té la veritat absoluta, sinó petites veritats en minúscules, però que el conjunt d'elles ens pot conduir per un camí «d'amples alberedes». Això és una democràcia en marxa que ha de ser necessàriament dialèctica. Opcions diverses, camins possibles cara al futur, sempre imperfecte. Crec que una part de l'esquerra ha menystingut el republicanisme com a inspiració per l'emancipació social i l'emancipació nacional. I l'estratègia que cal anar dibuixant té a veure amb com construïm el republicanisme a Catalunya per a la dècada vinent. És complex, si fos fàcil, algú en els darrers tres-cents anys ho hauria aconseguit. I cal recordar que en la correlació de forces, com ens recorda Gramsci, un tres dels elements cabdals és l'aparell de justícia i aquest no està del nostre costat.
