L'enveja
Joan Boronat Lecha blanes
Ana María Lajusticia Bergasa va escriure ja als anys 80 que sociòlegs, psicòlegs, escriptors periodistes i experts en la matèria, coincideixen absolutament que a Espanya, el primer i més generalitzat pecat capital, és l'enveja (opinió sustentada recentment per escriptors com Juan Eslava Galán).
Segons aquesta científica, escriptora i conferenciant, una persona sobresurt perquè estudia, treballa i sap expressar o posar en pràctica els seus coneixements, però els envejosos, en comptes d'intentar superar-se i sobrepassar-la, el que fan és posar-li pals a les rodes per a que s'enfonsi i deixi de sobresortir.
Si traslladem aquest comportament des de l'àmbit personal al comunitari, la possibilitat que Catalunya pugui ser el motor d'Espanya, provoca dins l'unionisme tal enveja que, endemés, es transforma en odi. Enveja i odi perquè temen que Catalunya pugui existir fora de l'Estat espanyol; enveja i odi perquè saben que Catalunya, és a dir, els catalans, no necessitem la llengua invasora castellana, però, la valorem i sabem aprofitar-nos del bilingüisme; enveja i odi perquè han vist que molta gent vinguda de fora, respecten la nostra identitat i se sumen als que estimem la llengua i la Nació catalana i s'interessen per la nostra història i cultura; enveja i odi per part del col·lectiu dels que no s'han integrat a Catalunya i els seus descendents, doncs, tot i fardar de catalans, en el seu subconscient saben que no són més que simples colons invasors catalanofòbics; quina mena de català pot desitjar mal a la nostra llengua i cultura, sense cap motiu lògic? Només els envejosos i plens d'odi a qui se'ls infla la vena de l'espanyolitat.
Unitat imbatible
Jordi Guardiola Salafranca Calella de Palafrugell
Puigdemont proposa ser el número 2 en una llista unitària a les europees, amb el lideratge indiscutible de Junqueras i Anna Gabriel (CUP) exiliada a Suïssa, de número 3.
Però Junqueras opina que és millor anar-hi en llistes separades amb unitat estratègica. «S'ha demostrat que anar separats, però amb plantejaments unitaris és molt més eficaç?, diu. A on i quan? Perquè haver fet Ciutadans el partit més votat el 21D, és un èxit ben galdós. I sentir-ho dir a l'Arrimadas cada 10 minuts, una llauna insuportable.
Una llista europea amb 2 milions i escaig de vots sempre, sempre, impacta i impressiona molt més que dues per sota del milió i amb Cs guanyadors, com ja ha passat, per molt que la lletra menuda digui que hi ha objectiu compartit i unitat estratègica. Els titulars i impacte a premsa i societat és tot un altre.
Mirem Escòcia, on l'agrupament nacional unitari que és el SNP arrasa a les eleccions; i compte, tot i això, no van guanyar el referèndum. Volem estar a un pas de guanyar-lo, com ells, o molts més passos enrere?
No és hora de separar per ideologies sense tenir estat on aplicar-les. No eixampla, més aviat destrempa molta gent, fa mirar-se de reüll, i intentar d'esgarrapar vots un de l'altre i no pas cercar-ne fora per al sarró comú.
Junqueras és un patriota de pedra picada, i n'admirem i respectem el sacrifici, però aquí erra. La Crida no és un partit de dretes (Mascarell, Geli, Ferrer Llop, Jordi Sànchez, Bel, Morral, Eudald Carbonell, Àngels Martínez. I.C. Simó ...), ni ara no és hora de partidismes amb l'excusa d'abastar més.
S'abasta molt més amb la il·lusió i l'engrescament d'anar tots plegats amb un objectiu, sense recances com foren 9N o 1O en què partits i ideologies no tocaven. I encara no toquen.No tornem a perdre guerra i revolució com el 37.
Ja ho deia en Pla
ÀNGELA FERRER I MATÓ GIRONA
Quan comprovem que la política és tota ella un garbuix d'aprofitats, que ningú mira pel bé del poble sinó pels seus propis interessos, ja econòmics ja de prestigi, et cau l'ànima als peus i la majoria topa amb el parany de pensar que ara és així i que tot temps passat fou millor. Res de res, la política sempre ha estat una m... i sempre el poble el que ha rebut mentre uns quants viuen de la rifeta i se'ls en fot tot. Mireu si és poc actual el que passa que repassant El quadern gris d'en Pla he trobat opinions com aquestes «política de crits, política morta», «No he comprès mai l'interès que entre la gent susciten els polítics, el que hom sol anomenar el valor humà del polítics. En qualsevol estament, hi ha gent de més valor». Els polítics que ara ocupen les poltrones i remenen les cireres són d'ínfima qualitat. S'escridassen, com deia en Pla, i de cop es donen la mà tan amics per tirar endavant una qüestió que els convè a ells, no al poble, no ens confonguem. Ells més rics, els pobres més pobres. Han robat a tort i a dret, han expoliat el poble, han enganyat amb mil i una patranyes, algun ha estat un somniatruites que ens està abocant a conflictes interminables, s'ha engarjolat gent que només volia estabilitat i han empresonat idees, que ja és fort. Ara tot està tan embolicat que no sap ningú el final de la història. Si en Pla aixequés el cap diria: Ja us ho deia jo...
