Des de fa uns mesos s'ha anat coneixent un degoteig de tancament de petits comerços a les principals ciutats de la demarcació. Principalment a les més comercials, Girona i Figueres, però em temo que també afecta amb més intensitat a altres municipis menys comercials. És un fenòmen que sobta perquè es produeix un cop ja s'han deixat enrere els pitjors moments de la crisi i que afecta a comerços de tot tipus. Des de botigues antigues a franquícies.

No deixa de ser cert que la ràtio comercial d'aquestes dues ciutats és molt alta. De fet, Girona és la ciutat de més de 50.000 habitants amb més comerços per càpita (16,82 botigues per cada 1.000 habitants) i Figueres, la ciutat de més de 30.000 habitants amb més comerços (20,15 per cada 1.000 habitants). Aquesta dada explicaria que l'alta competència també provoqui tancaments.

Però la crisi del comerç és molt més estructural. Hi ha quatre factors que explicarien la crisi del comerç urbà actual. El primer i més determinant és la compra en línea. Aquest és el verdader competidor dels comerciants. Adaptar-se a un entorn en què molts dels teus clients compren a través de grans plataformes és complex i requereix una estratègia per fer pujar el valor de l'experiència de compra. El segon motiu en els comerços del centre urbà és el preu dels lloguers dels establiments. Els preus continuen estant molt alts i molts d'ells no estan en consonància amb la crisi econòmica que hi ha hagut i la baixada de les vendes. El tercer element és la pròpia crisi econòmica. No només perquè la gent té menys diners i gasta menys, sinó sobretot perquè molts establiments han aguantat durant molts anys i ha arribat un moment que molts ja no poden aguantar més. I finalment, el darrer factor són els grans centres comercials, que s'han convertit en una gran competència sobretot a través d'un factor: l'aparcament gratuït i fàcil.

És cert, però, que els comerciants han viscut molts anys sense preocupar-se en excés del futur. Molts es pensaven que teníen un públic captiu (els que habiten a la seva àrea urbana) i han descobert que aquest no només no era captiu sinó que és promiscu i prefereix combinar entre compra en línea, centre comercial, anar a una altra ciutat o, finalment, el comerç en el centre.

El motiu del meu article, però, és reflexionar sobre com els comerciants han fet front a aquesta «tempesta perfecta». No individualment sinó col·lectivament. Quina ha estat l'estratègia de les associacions de comerciants davant d'aquest tsunami?

Segurament, són i han estat els més lents de reflexos. Han continuat actuant com si continuessin tenint el públic captiu de sempre i, com a molt, han fet accions per estimular la compra d'aquests. Que si fires rebaixa, que si concursos d'aparadors, que si cursos de xarxes socials o activitats paral·leles amb l'esdeveniment de torn. Em temo que no han afrontat de cara els principals reptes que tenien al davant. La facilitat d'aparcament, l'aprofitament dels turistes urbans, la millora de l'experiència de compra, la complementarietat dels mercats i el coneixement i adequació als hàbits dels compradors.

La facilitat d'aparcament és un dels grans factors diferenciadors que tenen els grans centres comercials. És cert que als centres de les ciutats no es pot plantejar aparcament gratuït, però sí que es podrien buscar fórmules per millorar la facilitat d'aparcar, ja sigui en aparcaments disuassoris amb transport públic o amb preus reduïts en les zones verdes o blaves en horaris i dies de més afluencia comercial. Caldria buscar fórmules i les propostes haurien de sortir de les associacions que els representen.

Figueres i Girona són dues ciutats que reben molts turistes atrets per la cultura i el patrimoni. I sabem del cert que el shopping és un dels ingredients bàsics del turisme urbà. Són i haurien de ser un públic clau per a comerços del centre. Ho són? Tenen estratègies per arribar a aquest públic que vol i pot gastar? S'han facilitat productes turístics a través del shopping? S'han dissenyat itineraris? L'oferta comercial forma part del que promocionen les institucions turístiques?

Pel que fa a l'experiència de compra, caldria treballar per garantir-la en els principals eixos comercials i això vol dir entendre que la gent no només compra per necessitat sinó que una part viu «l'anar de compres» com una experiència. Es treballa prou perquè la suma dels comerços, restauradors, etc. sigui més potent en aquest aspecte? Què és la Roca Village sinó una recreació de l'experiència de compra en un centre urbà artificial? Tampoc s'ha sabut aprofitar el mixt que suposen els mercats en tots els seus formats. Ja siguin estables o els sedentaris. Ubicats al centre, dignificats i ordenats són un complement important per al petit comerç. I ho podem comprovar si viatgem arreu d'Europa.

I finalment, els comerciants i els qui els representen haurien de conèixer molt més com són, què busquen i què els agrada de les zones comercials urbanes. Això tan senzill com entendre per què venen és clau. Ja no venen a comprar per obligació, saber què els fa venir és clau per poder fidelitzar-los. I això vol dir preguntar-ho. Constantment.

El comerç als centres de la ciutat és clau per a les ciutats, és vida a la ciutat i perdre el teixit comercial sempre acaba essent dramàtic. No cal anar gaire lluny per veure com l'aposta pels centres comercials a la perifèria d'algunes ciutats ha tingut efectes devastadors per a les mateixes ciutats. Per mantenir el vigor del petit comerç, però, cal que els que els hi toca es posin les piles. En aquest cas, però, no és precisament el govern local de torn qui ha d'espavilar-se.