El Govern espanyol prepara una llei que prohibirà vendre cotxes que cremin carburant a partir del 2040 i prohibirà que circulin a partir del 2050. I tant la patronal de la indústria de l'automòbil com els sindicats s'han afanyat a fer pública la seva protesta, i han advertit que la mesura posa en perill una gran quantitat de llocs de treball. Una protesta que, ben mirat, és una gran victòria de l'executiu.

Per què ho diem?

Perquè la protesta irada i tenyida d'angoixa significa que tant els empresaris com els sindicats atribueixen una certa versemblança, donen alguna probabilitat de realitat a un anunci de l'executiu espanyol per a d'aquí a vint-i-dos anys, que són els que falten per al 2040. I això és extraordinari, perquè fins ara la tònica ha estat no creure en el que anuncia el Govern per a a l'any que ve, o fins i tot per a la setmana que ve.

I no manquen raons per a la desconfiança. La rutina de qualsevol nou govern és començar prometent que complirà fil per randa totes les promeses del seu programa electoral. Després es comencen a filtrar notícies sobre dèficits econòmics amagats sota l'estora pel govern anterior, sobre pactes vinculants indefugibles o sobre reglaments de lletra menuda que no s'havien tingut en compte. I vet aquí que el futur de la mòmia del dictador està més penjat que una llonganissa.

Però, en canvi, l'anunci d'una mesura que no ha d'entrar en vigor fins al 2040 és acceptat com si fos una profecia de la més inefable de les divinitats. Com si el normal no fos que els terminis s'allarguin, les prohibicions es tornin flexibles, les exigències se suavitzin, i allà on no s'admetia res que fes fum es pot acabar admetent tot allò que en faci «una mica menys».

Ho poden preguntar als negociadors del Brexit. L'acord era impossible i el món s'acabaria el 29 de març del 2019. Ara resulta que un principi d'acord era possible i que a còpia de períodes transitoris pror-rogables es pot mantenir la situació actual uns quants anys més, mentre es continua negociant. Fins i tot si els comuns el tomben o si el qüestiona una part dels 27, trobaran la manera de xutar la pilota cap endavant del calendari.

És creïble que d'aquí a 20 anys l'automoció «neta» estarà tan desenvolupada a casa nostra que ja no caldran benzineres? Què fem, ens ho creiem? Si la resposta és negativa, no pateixin: es continuaran venent cotxes d'aquells que fan fum.