En aquest tall de comarca no podem dir que ha plogut prou fins que no ve la daronada. No venim d'una tardor seca. Les llevantades ens han visitat a l'octubre: cels plúmbics, pesants, panxuts i globulosos. Havia anat plovent: ruixats, xàfecs i aiguats. Però ens faltava la daronada.

Les pluges d'aquesta setmana ens han regat de dalt a baix. Es veuen camps negats, camins entollats, arbres nets i lluents, fulles amorrades a terra, rovellades i xopes. I un no parar de bolets sortint de tot arreu. L'aigua ha anat botint rieres i rieretes a les Gavarres, totes les que s'ajunten al Daró més verge, que neix a prop del Puig d'Arques. Com que no és un riu fill de grans altures, s'ha de conformar amb l'aigua de la pluja i amb la que bonament li arriba de sota terra. És per això, segurament, que la major part de l'any a penes el veiem viu i coratjós.

Però per fi ha saltat, com un boig. La gent surt a veure'l passar. Paraigües, botes d'aigua i cares satisfetes mirant avall des de dalt d'un pont. Els passallisos han desaparegut a sota l'aigua. És tot un esdeveniment. Graven vídeos i fan fotografies que corren per Whatsapp. Baixa el Daró. Ha baixat amb fúria, omplint la llera de banda a banda. Les aigües, tèrboles, són fang deixatat. Encara que sembli impossible sap fer onades, amb alguna cresta arrissada i tot, d'un blanc cremós. L'alegria de veure l'aigua que salta, quan no surt de mare, és completa.

Després, el Daró es migparteix. El Daró nou, canalitzat entre ciment, es desboca i s'ajunta al Ter. El Daró Vell es barreja amb el Rec del Molí i se'n van junts, indestriables, cap a altres recs i cap a mar. La bravata durarà un parell o tres de dies. Potser més, si continua plovent. Ens ha haurà fet sentir bé. Com si amb l'aigua vingués la fecunditat, la benedicció de la terra i no sé quantes coses.