17 de novembre de 2018
17.11.2018

Dia internacional del supervivent del suïcidi

17.11.2018 | 01:35

Es força segur que la primera vegada que una persona escolta o llegeix la paraula supervivent per suïcidi es pregunti què vol dir, a què o a quines persones fa referència. De fet, ens succeeix amb freqüència quan escoltem conceptes que, o bé són nous, o bé la seva existència té poc impacte a la societat, cosa no necessàriament proporcional al seu impacte real. El tercer dissabte del mes de novembre té lloc el Dia internacional del supervivent del suïcidi, designat l'any 1999 pel Congrés dels Estats Units. Com altres dies commemoratius pretén posar el focus d'atenció a un problema que, tal com presenta l'Organització Mundial de la Salut, és un problema de salut pública d'ordre mundial, i és que prop de 800.000 persones moren per suïcidi al món cada any. A Catalunya concretament 510 suïcidis són els comptabilitzats per l'IDESCAT l'any 2016 i 44 els casos a la província de Girona, amb una taxa per 100.000 habitants del 6,8%. En una primera lectura ens pot semblar que aquestes xifres no siguin gaire elevades, però el cert és que representen més del doble de morts produïdes en accidents de trànsit i, a Catalunya, representa la primera causa de mort en persones d'entre 15 i 29 anys.

L'acte suïcida no només té impacte en la persona que ha mort, sinó en moltes altres, les anomenades supervivents al suïcidi. S'estima que afecta greument entre 6 i 10 persones al seu voltant. Familiars, amics i companys de feina són els més freqüents, i a totes les persones amb estrets lligams afectius amb la persona que ha mort per suïcidi. Darrere d'aquestes dades impersonals hi ha persones com tu i com jo, són les que pateixen i hem patit les repercussions d'aquest acte, i és que «cada suïcidi suposa la devastació, emocional, social i econòmica de nombroses famílies i amics», segons la doctora Catherine Le Galès-Camus, sub-directora general de l'OMS per a les malalties no transmissibles i salut mental. El supervivent queda en una posició personal molt fràgil i sovint sol en l'expressió de la seva tristesa, el seu dolor, pel rebuig que generalment es dona al seu voltant a l'hora de compartir el que li està passant. I no es pot oblidar que s'afegeix a aquest dolor el component estigmatitzador i el tabú que encara acompanya aquest tipus de mort.

És per aquest motiu que sembla raonable assenyalar un dia a l'any per prendre consciència dels efectes que el suïcidi té al seu voltant, amb especial atenció als supervivents, persones a les quals els canvia la vida de sobte i que es veuen irremeiablement obligades a viure un dol molt complex, amb particularitats que el fan especial i amb molts factors de rics que les fan vulnerables a un dol complicat. També sembla raonable que es creïn associacions per donar suport a aquestes persones, afavorint factors preventius del dol complicat, acompanyant per alleugerir la soledat, trencant així tabús i normalitzant estigmes, per poder adaptar-se a la vida després d'un fet, moltes vegades imprevisible i traumàtic.

Aquest dia és important, en posar sobre la taula un problema de salut pública que comporta serioses conseqüències en les persones i la societat. És important per als supervivents, ja que ajuda a acceptar i normalitzar l'experiència, així com a reunir-se amb d'altres i compartir les dificultats i el que fan per superar-les, i és que el dolor viscut és proporcional a l'amor que se sent per la persona morta per suïcidi, i el dolor, compartit, es tolera millor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook