També a la roda

- Les bicicletes i els patinets de la teva infància no anaven amb piles, idiota -em dic a mi mateix.

- D'acord -em responc, no anaven amb piles, però el que és específic d'aquests vehicles no era l'electricitat.

- Llavors imagina't un telèfon mòbil sense bateria -insisteixo.

- La bateria -afegeixo- forma part de la substància del mòbil, va néixer amb ella. No és el mateix.

- No hi ha manera de discutir amb tu -concloc sense saber ja molt bé amb quina de les parts de mi mateix estic d'acord.

El cas, insisteixo, és que el carter sempre truca dues vegades, quan no és amb el patinet, és amb la bicicleta. Potser ara torni així mateix el cavall de cartró. Tindria gràcia veure pel carrer a persones fetes i dretes muntades en un cavall de cartró (amb bateria, per descomptat) de la mateixa manera que veiem els executius cavalcar sense cap pudor sobre els patinets. Amb tot, el més increïble és la vigència de la roda. No s'ha inventat al llarg dels segles res capaç de substituir-la. Una de les joguines favorites de la meva infància era el cèrcol. La diversió consistia a fer-lo rodar colpejant-lo hàbilment amb un pal. Les criatures ens recorríem el barri sencer, cadascun amb el seu cèrcol, com si guiéssim un curiós ramat de rodes cap a enlloc. El cèrcol, de tornar, ho faria també amb piles. Deu estar al caure.

Em creuo pel carrer amb un nen que condueix un patinet disfressat de Spiderman, el creador del qual acaba de morir a l'edat de 95 anys. Spiderman mai va marxar. Els superherois semblen d'acer inoxidable o inoblidable, ara no hi caic, la qüestió és que no passen per ells, els anys. Molta gent s'ha estranyat d'aquest mort perquè ignorava que l'home aranya tingués un autor i, per tant, un començament. Borges, en uns versos memorables, deia de la capital d'Argentina: « A mí se me hace cuento que empezó Buenos Aires: / la juzgo tan eterna como el agua y como el aire». És el que els passa al cavall de cartró, i al patinet, i a la bici.

També a la roda.