Hi ha molta gent gran que pensa que, realment, el temps s'ha tornat boig. No els calen gaires llibres ni articles erudits, ni tan sols manifestos contra el canvi climàtic: senzillament, constaten el que veuen, encara que també saben que la memòria és molt traïdora i que, passada pel filtre dels anys, massa sovint ens enganya. Tanmateix, la base de la seva constatació és purament empírica i s'atenen al que veuen: la disminució de les estacions intermèdies, primavera i tardor, en benefici d'estius i d'hiverns més extremats; les alteracions meteorològiques més sobtades; l'augment de la sequera i la calor; l'arribada de restes d'huracans, encara que siguin molt desfets; les pluges torrencials, etc.

Per exemple, troben realment estrambòtic el que ens passa aquest any: està plovent més que mai i torrenteres i rius baixen de les muntanyes molt més cabalosos, però s'adonen que, en conjunt i en estimacions més llargues, el règim de pluges tendeix a minvar. Se sorprenen d'un avançament de la temporada d'esquí com mai no l'havíem vist, perquè tots els savis afirmen que el fenomen de la neu a casa nostra tendirà a disminuir d'una manera inevitable. Veuen per la televisió els incendis paorosos de Califòrnia i llegeixen que als americans d'aquella part de món els esperen anys de sequera ininterrompuda que encara agreujarà el seu mal. Veuen, també, el desglaç galopant de les zones àrtiques i constaten, gràcies a les observacions d'estudiosos diversos, com les glaceres pirinenques estan desapareixent d'una manera accelerada. El temps s'ha tornat boig, certament, i això del canvi climàtic, per més que ho continuïn negant polítics de l'estofa de Donald Trump, apareix com una realitat simplement evident.

I, és clar, els científics ho confirmen. Aquesta setmana hem conegut les conclusions de l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic i tot el que diuen més aviat fa esborronar: el Pirineu podria perdre a mitjan d'aquest segle el 50% de la neu; augmentarà el risc d'inundacions i esllavissades; les crisis hídriques seran més grans; empitjorarà la qualitat de l'aigua i augmentarà la concentració de contaminants; canviarà el règim de cultius com a conseqüència de la disminució del període de gelades i l'increment de les temperatures mitjanes, etc. Tot males notícies, francament, amb afectacions a sectors tan determinants per a la Catalunya actual com ho és el turisme.

La confirmació d'aquest panorama ha coincidit amb l'anunci del Govern espanyol de voler prohibir la matriculació i la venda de cotxes de gasolina, de dièsel i d'híbrids l'any 2040. I, immediatament, s'ha produït la resposta en forma de grans escarafalls dels fabricants del sector, que troben precipitades i alarmants aquestes notícies. Mentrestant, en altres esferes ben diferents, multitud d'organismes privats i públics ens adverteixen sobre els danys dels plàstics a l'ecosistema i de les tovalloletes que la gent llança a la tassa del vàter i que inunden les platges quan venen les inundacions.

Potser sí que, per fortuna, ja ens acostem a la massa crítica perquè la humanitat prengui consciència de la mala gestió que fa del planeta. Sempre hi ha hagut, ja ho sabem, les veus avançades que ens anunciaven amb antelació les catàstrofes que vindran, però d'entrada hem tendit col·lectivament a considerar-les alarmistes. Després, a poc a poc, a mesura que la gent pren consciència de la realitat, l'opinió pública comença a fer un tomb que empeny els governs a prendre mesures cada vegada més actives.

Som lents a reaccionar, doncs, però potser sí que aconseguirem que l'acumulació de males notícies derroti els nostres vells esquemes i combati els interessos creats al voltant de l'economia i de la indústria. Potser sí...