18 de novembre de 2018
18.11.2018
Diari de Girona

El dietari

18.11.2018 | 06:00
El dietari

Dissabte. Escultures urbanes
A propòsit de les escultures urbanes de les rotondes, hi ha la creença que els artistes les dissenyen pensant en l'espai on s'acaben erigint. Sobre això es podria discutir molt perquè la majoria quadrarien a la perfecció en qualsevol abocador. Però hi ha excepcions. És el cas de la poderosa Per Europa, que alguns hi veuen un colom metàl·lic de la pau. Actualment es pot admirar a la rotonda de la Devesa de Girona, a l'alçada de la ronda Ferran Puig. És obra del valencià Andreu Alfaro. Fa 10 anys es va retirar del seu emplaçament original, que era la plaça Europa, en una costosa i rigorosa operació de trasllat, perquè estava afectada pel cràter de l'alta velocitat. Per Europa és una escultura anterior a la febrada de les rotondes. Andreu Alfaro la va concebre l'any 1983, dins del pla Escultures al carrer de l'Ajuntament. La va idear per a la plaça Europa, però al meu modest entendre, en el seu emplaçament actual llueix amb gran esplendor.
L'Ajuntament no ha pres cap decisió sobre si es queda a la Devesa o torna al seu emplaçament original. Des del consistori m'expliquen que estan pendents de converses amb els veïns de Sant Narcís, el seu antic barri. Però amb la transformació urbana que ha experimentat l'antiga plaça d'Europa, em genera dubtes que l'obra d'Alfaro hi encaixi. Deixant de banda la dificultat i riscos que hi ha a l'hora de fer un segon trasllat d'un muntatge metàl·lic tan colossal, que ja s'acosta als 40 anys de vellesa, i més quan el trasllat de 2008 el va supervisar i validar el mateix Alfaro, mort fa sis anys.

Diumenge. Espai lliure de gossos
L'estiu passat, l'Ajuntament de Girona va senyalitzar tres places de la ciutat com a exclusives per a persones i, per tant, lliures de gossos i de les seves caques. Una d'aquestes la plaça Miquel de Palol, que és la que puc observar diàriament i que em serveix per afirmar que la mesura ha fracassat. I no per culpa del consistori, sinó per la fatxenderia d'alguns propietaris d'animals, que ja van advertir que incomplirien l'encertada iniciativa municipal. Un d'ells, que és un suposat home de la llei que té gossos, va gallejant amb una petulància inaudita que, pels seus collons, continuarà portant el gos a passejar davant del cartell que ho prohibeix. I com ell, molts altres que ho fan impunement cada dia.
Més que places lliures de gossos, comença a ser urgent la creació d'espais lliures de cretins.

Dilluns. El carnet
Tornem-hi! 7.000 persones estan en llista d'espera per fer l'examen pràctic per treure's el carnet de conduir a les comarques de Girona.
Dic tornem-hi perquè la situació es repeteix cíclicament, sense que la prefectura de trànsit mai hagi estat capaç de solucionar-ho, creant més places d'examinadors o dissenyant una organització més eficient. La veritat és que treure's el carnet en aquest país és una experiència ­naftalínica. És un viatge al passat més luctuós i ineficient. Com quan les taules dels funcionaris eren marrons i tenien corcs.

Dimarts. Genis i miserables
Temporada Alta manté en la seva programació The generosity of Dorcas, de Jan Fabre, fins que la justícia decideixi. El genial i venerat creador teatral (així el qualifiquen les cròniques perquè jo mai he vist res seu i, per tant, no sé si és un geni) està acusat per una vintena de membres de la seva companyia de variats comportaments repugnants. Peticions sexuals a canvi de millores de sou, vexacions i maltractaments psicològics. El descriuen com una personalitat racista i misògina. Si és així, l'esbirro és una perla.
Però fa bé Temporada Alta de no convertir-se en jutge ni fiscal. No li correspon. Però és que ni tan sols després del judici se l'hauria de treure de les programacions teatrals. La decisió d'anar als seus espectacles, o condemnar-lo a l'oblit, l'han de prendre els espectadors i no cap grup inquisitorial de defensa de la moral col·lectiva. Els artistes despòtics també tenen dret a ser reinserits. O pels seus errors se'ls ha de condemnar a una cadena perpètua artística? Si fos així, haurien estat condemnats a l'oblit noms com Peckinpah, Welles, Lars Von Trier, Bukowski, Hitchcock, Lennon i una llista inacabable de genis amb clarobscurs.

Dimecres. Pesca minvant
Llegeixo que en 10 anys, la flota pesquera de la Costa Brava s'ha reduït un 35%. El nombre d'embarcacions d'arrossegament, encerclament i les d'arts menors fa 30 anys que es va empetitint a marxes forçades. Les polítiques europees de pesca són bàsicament oceàniques, el sector no s'ha sabut reivindicar i, encara menys, situar els seus raps, lluços i gambes a un preu més favorable per als pescadors. I les confraries, algunes fundades al segle XI i no massa evolucionades, no són ni de bon tros el model empresarial que més l'hi convé.
El futur de la pesca a la Costa Brava no és massa encoratjador.

Dijous. Ignorant Comadira
El poeta, pintor i intel·lectual Narcís Comadira ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat de Girona. En el seu discurs, Comadira ha fet un exercici de provocació intel·lectual acadèmic, destinat a estimular el pensament i la consciència, i no pas a remoure tripes i a causar agres reaccions, com fan els actuals provocadors menuts. Ha advertit que si ell fos el rector de la UdG, «imposaria (als estudiants) el coneixement del llatí i del grec». Ha fet el discurs lluint un llaç groc a l'americana. Un símbol que en el pit de Comadira, un sòlid pensador d'esquerres, és difícilment qüestionable. Com sí que és qüestionable que en l'acte d'investidura d'una figura de la trajectòria i la dimensió de Comadira, un dels grans poetes vius, no hi hagin estat presents ni Pere Vila, el delegat del Govern català; ni Albert Bramon, subdelegat del Govern espanyol; ni l'alcaldessa de Girona o algú del seu govern local. Trist i revelador sobre els temps que ens toca viure. Una època de governs i governats anodins allunyats de la poesia i del pensament.

Divendres. Assassinant la Costa Brava
Estic emocionat, però al mateix temps em costa de creure, perquè la Generalitat ha anunciat avui que intentarà frenar la construcció de 30.000 construccions a la Costa Brava. En realitat no em costa de creure l'anunci, sinó la capacitat que tindrà el Govern d'executar-lo. El despertar de la sensibilitat territorial i conservacionista, endormiscada en els darrers anys, ha tornat a influir i a marcar l'agenda del Govern. Aquesta és la gran notícia d'avui, més enllà que la Generalitat hagi anunciat que revisarà tot el sòl pendent de construir d'una costa que ja fa temps que hauria de ser declarada reserva de la biosfera que ajudés a frenar els constructors que, des de fa 60 anys, estan assassinant lentament la Costa Brava.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook