En economia es defineix l'elasticitat d'un mercat com la reacció del mateix a una variació de preu. Així, si un producte puja de preu i la quantitat venuda baixa en una proporció major, es diu que el mercat és elàstic. Si baixa en la mateixa proporció es diu que el mercat té una elasticitat proporcional i, si la quantitat venuda no baixa o ho fa en una proporció inferior a la del preu, es diu que el mercat és rígid. La mateixa cosa passa a la inversa, abaixant el preu i apujant les vendes. L'elasticitat mesura la sensibilitat d'un producte a una alteració del preu.
Si apliquem una taxa a un producte i, per tant, apugem el seu preu, cal esperar una reacció del mercat, i això dependrà de com l'afecta. Per exemple, si apliquem una taxa de CO2 de 10 ? per cada tona de CO2 a tots els productes que emeten diòxid de carboni, el preu de la gasolina pujarà 0,0238 ?/litre, poca cosa. Per a un recorregut de 100 km s'apujarà el combustible en 1,4 euros. Fa desistir de fer el recorregut o fa canviar la forma de fer-lo, variant el mode de transport del cotxe al ferrocarril? No, aquí el mercat és força rígid, i caldria apujar molt més la taxa, fins a més de 50, 60 o 70 ?/tCO2 perquè el recorregut dels 100 km s'apugi a 7,8 o 9 euros més i els efectes es comencin a notar.
Però no tots els components d'una economia tenen la mateixa relació amb la taxa del CO2. N'hi ha un que té una sensibilitat molt gran a una taxa de CO2: el carbó. La generació elèctrica amb carbó ha de comprar drets de CO2 en el mercat virtual de CO2 arran del protocol de Kyoto. Efectivament, un preu de 20 ?/tCO2 augmenta el 52% el cost de generació elèctrica amb carbó. El mercat de CO2 ha estat 9 anys gaudint d'un preu inferior a 15 ?/tCO2 i en els darrers anys a 5 ?/tCO2; el preu d'avui és de 18,5 ?/tCO2, passant per un pic de 25 ?/tCO2 fa un parell de mesos i s'espera que a l'any 2019 pugi a 35 ?/tCO2. Això explica que aquesta setmana les companyies elèctriques hagin dit que tancaran les centrals de generació elèctrica amb carbó perquè deixen de ser rendibles. Si el raonament l'apliquem a les centrals de cicle combinat de gas, un preu del CO2 de 20 ?/tCO2 encareix el cost elèctric en un 15%, pel fet que la central és més eficient i molt menys emissora de CO2 que la de carbó.
Avui els drets de CO2 afecten 7 sectors de l'economia espanyola: generació elèctrica, petroquímica, siderúrgia, paper, ciment, vidre i ceràmica. La resta de l'economia no es veu afectada i, per tant, el transport és la primera font d'emissions de CO2 i el calor residencial la segona.
Una cosa és com el preu del CO2 afecta el preu de la gasolina i de gasoil a un particular, i una altra és com afecta a un transport de mercaderies. Un cotxe consumeix de 5 a 7 litres de combustible per 100 km, però un camió en consumeix 40 o 42, i això afecta els seus costos de funcionament. Així, un encariment de 10 ?/tCO2 encareix un 9,5% els costos del transport, si és de 20?/tCO2 l'encareix un 17,3%, i si és de 30 ?/tCO2 l'encariment és del 24%. Afectarien aquests valors el funcionament del mercat? Jo crec que sí, el faria redefinir i augmentar la seva eficiència. Amb una taxa de CO2 de 100 ?/tCO2 el transport per carretera incrementaria un 100% el seu preu. Ahir els francesos van tallar 1.000 carreteres perquè el gasoil s'apujarà 7 cèntims.
Un altre producte que es pot veure afectat immediatament és el plàstic. Aquí, un augment del preu del CO2 en 20 ?/tCO2 afecta el polietilè amb una puja del 15%. Si el preu és de 50 ?/tCO2 el plàstic s'apujaria fins un 30% i, si arriba a 100 ?/tCO2 la pujada arribaria al 46%. En aquest producte un valor del preu del CO2 alt faria un canvi substancial en el seu ús, més encara amb la campanya actual contra el plàstic.
El problema d'un ús excessiu d'energia i de productes derivats del plàstic en l'economia és el seu baix pes relatiu en l'economia. Recordem als anys 50 quan la gent havia d'anar al bosc a tallar llenya, o el cost d'una tona de llenya en relació amb el baix salari que tenia en aquell temps. Analitzant el poder de compra a Estats Units podem veure que els salaris van pujar de 7 $/h el 1984 a 23 $/h el 2018, un 228%. Al mateix temps el petroli va pujar de 16$/b fins a 90$/b. Si imaginem que cada família americana compra l'equivalent d'un barril de petroli cada mes per a satisfer la seva calefacció i aire condicionat, en un mes de 1984 podia tenir uns ingressos de 1.120 $ i gastar 16 $ en la compra d'un barril, quedant-li encara 1.104 dòlars per a altres compres. El 2018, en canvi, tindria uns ingressos de 3.590 $ als que, restant la compra d'un barril de 90$, li quedarien 3.500 $. Per això si avui el petroli puja 5, 10 o 20 $/b té menys impacte en l'economia de la família que quan a l'any 1984 s'apujava 1 o 5 dòlars, car el seu poder de compra no es veu excessivament alterat. Amb el temps, mentre ha pujat la capacitat de compra, els productes s'han tornat més rígids en els mercats, possibilitant la seva compra. Podríem dir que, mentre es necessitin fins a 3 o 4 hores de treball per comprar un barril de petroli, el mercat és inelàstic. Quan es necessiten més hores per comprar un barril, el mercat és elàstic i respon abaixant la compra a cada augment de preu.
L'efecte de l'elasticitat sobre el preu de l'energia serà bàsic a l'hora de reconduir l'economia cap a menor consum, més eficiència i cap a menys CO2 en el camí de zero emissions el 2050.
És per tot això que la transició energètica s'ha de fer incidint sobre l'economia, pressionant progressivament i mostrant per on anirà el camí en els anys que vindran.
