Alertadors o testimoni protegit
ENRIC carcereny beltran
lloret de mar
Fa temps, o més ben dit fa anys, que vaig escriure proposant instituir la figura del testimoni protegit, per poder denunciar de manera anònima qualsevol mena de corrupció en qualsevol administració, fos local, comunitària o nacional.
Avui he escoltat amb satisfacció que en el nostre Parlament català es debatia aquest tema que crec que és vital si és que es vol acabar amb la corrupció. Jo he viscut dos episodis de la meva vida, on en un d'ells vaig ser amenaçat per telèfon per una persona que em va dir textualment que anés amb cura, ja que no sabia amb qui m'havia posat, perquè econòmicament els denunciats eren molt poderosos, i al mateix temps va ratificar l'amenaça amb un fax, anunciant una querella criminal. Però com que el que vaig dir era veritat no va passar res. També van ser amenaçats un diari i un periodista. I en un altre cas, que vaig anar a la fiscalia de Girona, un treballador d'aquesta em va aconsellar que si no signava la denúncia, ho veia difícil que el fiscal ho tingués en compte.
Crec que començant pels ajuntaments, s'hauria d'instal·lar una bústia en un lloc discret on es pogués dipositar qualsevol denúncia. En cas de no ser important o una broma pesada, el tramitador la llençaria a la paperera i tema acabat. Però el sol fet que hi hagués la bústia, ja seria un fre per a qualsevol espavilat.
En una reunió política, en un poble a prop de Lloret, vaig parlar del tema amb el ponent i li vaig posar d'exemple que el fet de posar radars a l'entrada de Barcelona, trajecte que fa anys jo feia sovint, va tallar en sec la velocitat excessiva de molts conductors, i em va contestar que era un bon símil. La República Catalana ha de ser exemplar amb la lluita contra la corrupció.
Millora vial
EULÀLIA ISABEL Rodríguez Pitarque torroella de montgrí.
L'estat de les carreteres és millorable en molts trams. El seu mal estat es posa en evidència en dies com aquests últims quan plou molt o fa mal temps. Els bonys i les línies despintades que posen en perill la conducció es poden comprovar si fan el trajecte que faig sovint de nit venint de Girona cap al Baix Empordà, camí de Torroella.
Hi cal repintar les línies que has d'endevinar on són, així com millorar la il·luminació als trams foscos i perillosos, revisar-hi les senyalitzacions que no ajuden a la conducció, pavimentar-hi aquells trams on les rodes es fiquen dins els sots, igual que revisar-hi també les vores massa abruptes, entre d'altres.
El joc polític del fuig i a amagar
JOAN JANOHER I SADURNI vulpellac
És senzillament la forma en que duen a terme els partits que ens representen. No troben altra alternativa que pugui adaptar-se a la necessitat de fer un gir conseqüent: almenys practiquem un estira-i-arronsa, força negatiu, donant mostres de feblesa, com d'incompetència, per manca d'una entesa consistent, que obris la porta adient per recuperar la confiança, amb qui havien dipositat les nostres il·lusions. Però això no és tot, estem immersos al camp dels respectius dubtes, entre la ciutadania i, com no, amb els nostres polítics de torn. Procurem doncs, de no optar per desatendre ni descartar els programes previstos de l'autodeterminació.
No podem seguir fent el joc als partits partidistes, aquests: fan ombra l'actitud d'anar endavant, només els cal sotmetre's als dictàmens negatius de la no prosperitat que cerquen els partits opositors.
Despertem d'una vegada i mirem de tocar de peus a terra, deixem de jugar al fuig i a amagar. Ja no som nens de pati de col·legi. Tots hem crescut i crec que alguna cosa hem après, però alguns continuen enrocats pensant només en el seu ego personal, descuidant la responsabilitat d'aconseguir que el joc es decanti a favor del que la majoria de catalans desitgem. Un referèndum aclaridor de dubtes i democràtic.
