etesto els restaurants que presumeixen de quilòmetre zero, de producte de proximitat i que es defineixen a partir del paisatge. El talent, la imaginació i la qualitat; la intel·ligència, el desig de món millor i la tensió juganera és el que ens diferencia de la terra automàtica, del renec provincià, de l'empobriment rural.
El que no passa per la idea no té cap mèrit -ni cap interès-. La matèria és retòrica. La proximitat és l'argument més vulgar. El quilòmetre zero és el pretext dels mediocres, tal com l'estrès és la malaltia de la gent que no vol treballar. De veritat que no has estat capaç d'escriure un conte millor per a nosaltres? La ratafia moral és el que ha empobrit Catalunya, el que l'ha folkloritzada. Puigdemont, l'1 d'octubre, canviant de cotxe sota el pont com si fos un lladre, en lloc d'acudir a votar al seu col·legi electoral revestit de tota la dignitat del president de la Generalitat, és el quilòmetre zero del bar de Girona on vergonyosament va anar a prendre tapes l'endemà d'haver declarat la independència i poques hores abans de fugar-se a Bèlgica, perquè tothom pogués veure com defensava les coses que estimava. La identitat que es basa en la sang, en l'hort de l'avi o en la geografia exaltada és la més decebedora derrota de la Humanitat. És així com ens tornem mesquins, desconfiats, estèrils. És així com mor l'esperança abans de néixer, i així com l'amor es marceix abans de poder-se concretar en cap goig que ens ajudi a créixer.
Ferran Adrià amb El Bulli va llençar a la paperera de la Història les ofensives cuines nacionals per convertir la gastronomia en una disciplina artística, com la pintura o la literatura. És el talent i no la terra el que ens empeny a ser millors. És Déu i no la patata pel que val la pena viure. Parlar de «cuina de producte» és falsament pretendre que l'alta cuina no respecta la qualitat, però en qualsevol cas menjar-se un entrecot o un rap és inútil, molt pesat, avorridíssim, igual que llegir un diccionari en lloc dels poemes de Gabriel Ferrater o de Valentí Puig.
Els restaurants que presumeixen de la proximitat de les seves verduretes o les seves vaques són el pobre Quim Torra anant a la fira del càntir o Vox fent l'exaltació de les processons, com si els calgués defensar-se d'alguna cosa. El teu melic com un cop de roc contra els altres. El teu jo tancat dins d'ell mateix, sense cap intuïció del que encara podria aprendre. El talent és la llibertat, l'única pàtria possible dels homes lliures. La terra corromp, la sang només vol sang i ens allunya de la vida i ens aboca al crim. El quilòmetre zero vol fer creure que es refereix a la puresa però és només una clamorosa manca d'intel·ligència.
Només són pures les idees.
