ansito sovint entre Girona i Salt. I entre els extrems de Girona i el centre. I recentment he descobert el termòmetre perfecte per saber si el disseny de l'àrea urbana del Gironès es fa pensant en la qualitat de vida dels ciutadans: la carretera d'accés al peatge de Girona Sud.

Tots els seus aspectes serveixen com a exemple de la política que es desenvolupa als municipis que l'envolten. Si algú pensa que Salt s'ha centrat en prioritats recaptatòries, només ha de passar per aquella carretera: veurà un radar en una carretera plena de sots.

Si creu que Girona està fent una política de pedaços i sense planificació, només ha de mirar com s'ha clivellat l'asfalt i creixen els matolls i els arbres sense que ningú faci res per tenir-ho arreglat.

I si opina que a Fornells i Vilablareix -on el creixement urbanístic se suposa ordenat- i també Girona i Salt -on s'ha d'afegir el «desarrollisme» franquista- han fet un planejament sense pensar en els municipis veïns, només ha de passar a les 8.50 del matí i quedar-se atrapat en un embús per la gent que accedeix a treballar, a les escoles o al centre de Girona. És la mesura per comprovar com els polítics, que han prioritzat guanyar eleccions, ens deixen d'herència nous problemes i més incomoditats als ciutadans.