A la gent, si li dones temps, es mor. De fet, no se sap de ningú que hagi sobreviscut. Cada època ha registrat esdeveniments portentosos, successos davant dels quals ens inclinem d'admiració o horror. El seu catàleg és tan ampli que conforma una història paral·lela de la humanitat. Hi ha experts que viuen de manipular aquesta relació de misteris. Sabem de programes de la tele o de la ràdio que reuneixen grans audiències parlant, per exemple, de les cares de Bélmez o dels extraterrestres. Però al que ningú s'ha atrevit encara és a mostrar-nos un ésser viu immortal. Al més que hem arribat és a la reencarnació, una mena de perennitat que de moment funciona millor en l'àmbit de la literatura que en el de la ciència.

Tots ens morim, en fi: els avis, els pares, els fills, els peixos de l'estany, els animals de companyia, l'examinador del carnet de conduir, el funcionari d'Hisenda, el secretari general del sindicat, el veí del tercer i qui escriu aquestes línies. Jaime Gil de Biedma, al qual venim rellegint des de fa un parell de setmanes, va publicar en vida els seus Poemas póstumos. Hi ha qui té pressa per morir-se com hi ha qui té pressa per saldar els seus deutes. El suïcidi és una manera d'avançar el pagament. Biedma el va avançar de forma simbòlica amb aquest títol des del qual ja no va tornar a ser el que era. El seu llibre el va convertir en un premort que no va descansar fins a morir de forma literal.

Al que anàvem era a assenyalar la contradicció que seguim rebent la notícia de la mort d'algú com un succés extraordinari quan l'excepcional seria el contrari: que no s'hagués mort. Els vius, individualment, tendim a pensar que a nosaltres se'ns arreglarà d'una manera o altra. És almenys el que penso ara mateix, a la sala d'aquest tanatori al qual he anat a donar el condol a la vídua d'un amic. Em moriré jo també?, em pregunto contemplant el cadàver. I em responc que sí, és clar, encara que d'una manera una mica retòrica, com si cregués que l'excepció és possible. I no ho és, però vivim com si ho fos, de la mateixa manera que comprem dècims o participacions per a la loteria de Nadal, que està al caure. «I si toca aquí?», diu un cartell de les administracions de les apostes de l'Estat. I si, pel que sigui, no em moro?