Cartes

José Manuel Carrillo Ruiz Quart

És un fet inqüestionable (només cal mirar les enquestes) que els ciutadans cada vegada creiem menys en l'Administració de Justícia. Es parla de la dependència de la mateixa respecte als poders polítics i econòmics i es dubta de la seva independència. Avui, la majoria de ciutadans ens qüestionem allò que algú va dir:

«La Justícia és igual per a tothom». Els mateixos jutges i fiscals es queixen de la manca de mitjans, i avui fan vaga per denunciar la precarietat del seu treball i la manca de recursos.

Això ens afecta a nosaltres com a ciutadans, quan tristament hem de tocar les portes de l'Administració de Justícia, com és el meu cas.

La meva mare (malauradament) té una malaltia irreversible. Com que està incapacitada i no tinc la tutoria legal, vaig presentar, a través del meu advocat, un escrit sol·licitant un «Règim de Visites» al Jutjat de Família núm. 6 de Girona, que és l'únic de Família a Girona, i degut al seu volum de feina està col·lapsat.

D'això ja en fa més d'un any i encara no tinc resposta. No cal dir que, en aquest cas, la rapidesa en la resposta és molt important i que la justícia, si arriba tard, ja no és justícia.

L'únic que em queda és esperar pacientment, pregant que si arriba la resposta, cosa que no veig gaire clara, ja no sigui massa tard.

O bé una altra opció més reivindicativa, posar-me amb una pancarta davant del Jutjat sol·licitant justícia.

Forat al carrer Filadores de Salt

Santi Suñer Vicens salt

Aquesta carta és una queixa per als senyors de l'Ajuntament de Salt (Gironès).

Els pregunto quan pensen arreglar el tros d'asfaltat destrossat que hi ha al carrer Filadores, entre el carrer Teixidores i la plaça Emili Pibernat. Tenen els contenidors a tocar. Amb ells també s'hi han lluït, tenen el forat petit i s'embossen de seguida quan hi tirem les deixalles. «N'hi ha per llogar-hi cadires». És a tocar del parc de la Sèquia, no hi ha pèrdua. Quan tinguin temps s'ho poden venir a mirar.

Si algun dia tinc la mala sort de caure passant a peu per aquí o el cotxe es queda enganxat a terra per culpa del maleït forat els portaré l'informe mèdic i la factura del mecànic perquè me l'abonin.

És el que fan els ajuntaments quan hi ha un propietari que no arregla el seu tros i perjudica la via pública, oi?

Vostès fan la feina i després li passen la factura. Com ho diuen? Ah, sí... subsidiàriament.

Salutacions i bona feina.

Avortament i adolescents

Bettina Sala Salla Girona

El Diari de Girona (18/11/2018) ens presenta les dades dels avortaments provocats el darrer any 2017. Comparant les xifres amb anys anteriors s'arriba a la conclusió que la xifra d'avortaments s'estanca els darrers anys, fins i tot el 2017 ha baixat un 1% respecte al 2016. Aquestes dades poden resultar enganyoses, doncs no s'hi compta la píndola del dia després, l'ús de la qual augmenta dia a dia, i que en alguns casos pot esdevenir avortiva. Que l'avortament de noies menors de 15 anys hagi passat de 5 el 2016 a 8 el 2017 és també una dada preocupant.

Diversos estudis assenyalen que en els últims anys, juntament amb l'increment de la utilització de preservatius, assistim també a l'increment de malalties de transmissió sexual. Què està fallant? No sembla que el problema derivi d'una manca d'informació respecte a la sexualitat. Diversos estudis indiquen que la majoria d'adolescents que queden embarassades han visitat en l'any anterior els serveis sanitaris per rebre informació sobre anticonceptius. També és més freqüent entre adolescents que avorten haver rebut amb anterioritat la píndola postcoital.

Està documentat des de fa anys que fonamentar i limitar l'educació sexual d'adolescents en la contracepció incrementa l'inici precoç de l'activitat sexual d'adolescents d'embarassos imprevistos i d'infeccions independentment de l'ús o no de preservatius. Pel contrari, alguns programes d'educació sexual centrats en l'abstinència i el retard en l'inici de les relacions sexuals estan aconseguint resultats esperançadors.

Homenatge a Montserrat Caballé

Maria Salip Calvó Girona

Emocionant l'homenatge a la nostra estimada i gran diva catalana i espanyola universal Montserrat Caballé del passat dissabte a la catedral de Barcelona. Molt encertades les paraules de l'arquebisbe Sr. Omella i preciós el rèquiem de Verdi.

En aquests temps convulsos a la nostra societat, s'agraeixen actes con aquest. Felicito els organitzadors.

És bo remarcar les coses bones que es fan en aquest país. Catalunya i Espanya han perdut una gran artista amb una veu privilegiada. Que Déu la tingui en la seva glòria.