Ara que es parla tant sobre la crítica cultural i el que representa per a la percepció pública de l'obra, potser seria bo que obríssim el debat sobre el paper que hi exerceixen no només els mitjans de comunicació, sinó també les xarxes socials. D'entrada s'ha de dir que d'avantatges en tenen: a banda que permet situar l'opinió col·lectiva en igualtat de condicions (per més que, massa sovint, es confongui opinió amb anàlisi), afavoreixen una divulgació del fet cultural com mai l'havia tingut. Llibres, pel·lícules, discs i muntatges teatrals tenen una major visibilitat, i s'assoleix la democratització de la qualitat, perquè almenys allò que paga la pena ha sortit una mica d'aquell tossut anonimat de l'era analògica. També han guanyat protagonisme els fenòmens conjunturals, per descomptat, però almenys els David de la cultura guanyen més batalles als Goliat, que ja tocava. Les xarxes també tenen una contrapartida molt denunciada però poc esmenada: la distància entre el que es diu i entre el que realment es pensa. Una mica la mateixa que va de la vida que dius tenir a la que realment tens. I això resumeix una mica el que passa amb la crítica cultural, perquè al final es manté en un permanent equilibri entre l'explicació de l'obra i les filies i fòbies del crític. Això ha estat sempre d'aquesta manera, però amb les xarxes s'ha agreujat perquè saber-se referendat per claques immediates ens torna més amatents a la reacció que no al relat. Per tant, potser del que es tracta és de separar fons i forma. Sí, les xarxes ens ajuden a difondre el que llegim i escrivim, el que veiem i opinem, però el potencial del mitjà no ens hauria de fer perdre de vista que la crítica no pot incórrer en judicis preventius, anàlisis pirotècniques i exhibicionismes formals. Sembla una obvietat, però s'oblida massa sovint que el crític mai pot estar per davant de l'obra, sinó que és el guia cap a la seva proliferació d'interpretacions i percepcions. No l'ha d'entronitzar ni d'enfonsar, simplement l'ha de presentar des del seu punt de vista, i són lectores i lectors qui ho complementen amb el seu sentit i sensibilitat. No es pot recomanar no llegir o no veure una cosa, del que es tracta és d'estimular al sorgiment de la perspectiva aliena. Les xarxes ens tornen llenguts, aparents, taxatius i irreverents. Però la cultura equival a fomentar l'esperit crític, i tot intent de banalitzar-la acaba convertint-se en la seva mateixa negació.