L'empresari holandès Emile Ratelband té 69 anys, però es comporta com «un jove déu» de 49 segons els doctors que acaben de revisar el seu motor i carrosseria. El seu rellotge biològic s'endarrereix, però aquesta constitució privilegiada no es quedarà en un rerefons de comentaris admiratius. Aquest revolucionari desitja que la seva edat fisiològica sigui traslladada a la documentació oficial al voltant del seu naixement. La seva argumentació està entre Groucho Marx i Sigmund Freud. Si pots triar el teu sexe, o les seves gradacions, amb més motiu disposes de l'opció d'escollir l'any de vida en què et trobes.

Nascut el 1949, l'intrèpid Ratelband s'ha dirigit als tribunals holandesos per canviar la data legal de la seva vinguda al món al 1969. Es pot imaginar l'enveja que inspira aquesta cirurgia cronològica entre els seus contemporanis. La motivació de l'empresari involucra la consecució d'una hipoteca que ara té difícil, la possibilitat d'aconseguir una millor ocupació i, en especial, millorar les seves possibilitats de trobar parella a les xarxes socials de contactes.

Tots els que tenen una edat concediran que aquest número fins ara inamovible pot ser més opressiu que el sexe. Limita el panorama, hi ha dones de 69 anys que estarien disposades a degradar-se a homes de 49, per tal de garantir-se la rebaixa. L'empresari holandès ha pres una drecera per aconseguir un món en el qual cap ésser humà sigui definit per les seves característiques, sinó únicament per les seves aspiracions.

L'edat només és un número, però aquesta forma de restar-li importància també alimenta la hipòtesi de suprimir-la o manipular-la. Cada vegada són més els escriptors que oculten zelosament la dada, els actors de Hollywood de tots dos sexes no només la demonitzen, sinó que estan a un pas d'il·legalitzar-la. Es veu que el recurs massiu a la cirurgia estètica s'ensorra si un periodista entremaliat adjunta les dues xifres a la llisor.

El català encara no sap traduir en una sola paraula l'« ageism» o discriminació per edat, on aquest greuge comença pel simple fet d'aportar la data de naixement biològic. L'insult no consisteix a dir «vell» a algú, sinó a aportar la seva partida de naixement autèntica. És a dir, la imaginària, ja que la veraç només habita en la voluntat del subjecte. Llevat que la progressió dels règims ordenancistes obligui a l'edat decretada per un gabinet mèdic. L'ésser humà contemporani no es troba descontent amb la seva identitat concreta, sinó amb totes les possibles. Per això desitja abastar-les durant la seva existència, soferta al mateix temps que breu.