Jaume Pahissa -una de les persones que fa més per al cine en aquest país- em va menar la pressa per tal que anés a veure la capçalera que havia filmat amb un servidor, en Xicu Cabanyes i en Xevi a la Casa Màgica, on el mag em tallava el cap. Es projectava a diversos cinemes de la regió, i un dia abans que se n'acabés el seu cicle «em vaig anar a veure» (contretament als OCine). Però abans li vaig dir a l'amic Pahissa que em recomanés un film, i em va suggerir Bohemian Rhapsody. No li agrairé pas prou! La pel.lícula -a part de ser o no fan de Freddie Mercury i Queen-, em va entusiasmar. Naturalment sempre hi ha qui la criticarà - és evident que alguns fets no s'ajusten a la realitat, com alguna data, algun fet biogràfic, etc.-, però malgrat tot, la pel.lícula ens va agradar com a la resta del públic -la sala estava plena, en un dia de cada dia, també-, ja que en tot el seu decurs no vàrem sentir ni un crec-crec de crispetes i els silenci era gairebé reverencial -cosa que, actualment, no sol ser la tònica, i és un dels motius que m'hagi avorrit d'anar al cine-. Per cert, els pots de crispetes són més cars que l'entrada, de la qual cosa dedueixo que molta gent, més que anar a veure una pel·lícula, van a menjar roses de dacsa (com en diuen els valencians).

En parlar d'aquest films amb la colla d'amics, un d'ells em va etzibar que no suportava Freddie Mercury, ja que -segons ells- havia infectat joves de 16 anys amb el sida, i que els pares l'havien denunciat. Això és absolutament fals -ja se sap que hi ha molta gent que es creu les fake news-, per dos motius. Un d'ells que a la dècada dels 80 la gent que estava infectada no ho sabia, i se sabia molt poc de la malaltia; per tant, la gent que anava essent seropositiva, en general, no podia saber de cap conseqüència, perquè ni ho sabia que ho era. Però hi ha un altre fet, derivat dels prejudicis i del desconeixement sobre la comunitat gai i homosexual -que no són ben bé el mateix-, i és la suposició de l'apetència pels joves, cosa radicalment falsa. Els homosexuals no són malalts i no són pederastes, cosa que sí que ho són aquests -i per cert, la pederàstia es dona molt més entre els heterosexuals que entre els que no ho són. Com es pot veure a Bohemian Rhapsody -i s'ajusta a la realitat pública i contrastada-, Freddie Mercury se sentia atret per persones adultes, començant per algun camioner barbut i algun cambrer bigotut, de les característiques del seu amic, John Hutton, que va estar amb el cantant fins a la mort, tot i que aquest li havia demanat de deixar la relació. A més, ho conec a través de persones que els havien tractat, ja que he estat al pub de Londres on ambdós es van conèixer.