El memorial Passatges, de l'artista Dani Karavan, ha estat declarat bé cultural d'interès nacional. En posarem un bon tros a l'olla!, com deia l'àvia Betris. Però no negaré que em fa una certa il·lusió que quelcom de Portbou obtingui el reconeixement de país, malgrat que sigui una iniciativa immaterial que al Govern no li costa un duro, que és el que en realitat necessitaria Portbou: molts diners per un pla especial de resurrecció, tipus pla de barris, o una iniciativa sòlida com podria ser convertir-se en la seu del museu del ferrocarril, que s'està ordint per unificar tots els museus del tren de Catalunya, i que encaixaria a la perfecció en aquella colossal, decadent i preciosa estació modernista. Però ja us avanço que l'acabaran fent en alguna ciutat perquè la política actual insisteix en convertir-nos en miserables formigues i amuntegar-nos en llocs on fer-nos la vida accelerada, impossible i inhòspita. Els pobles són els grans oblidats d'absolutament tots els governs de la Generalitat. Els ha oblidat i sepultat. Només ha prestat atenció a aquells que són dormitoris de grans ciutats.
Tornant al Passatges, què ha canviat entre el que era i el que és abans de la declaració? Absolutament res! Continua essent un dels complexos artístics (dir-li escultòric és imprecís), més colpidors del món. Sí, del món! Pel que significa, per qui el va inspirar, per l'artista que el va fer, per la seva senzillesa i pel lloc on es va aixecar. El va crear Dani Karavan en un moment de plenitud artística, quan tot ell era força i follia. En aquella època jo vivia a Portbou i sovint vaig visitar Karavan mentre projectava el complex i el construïa amb els paletes i el ferrer. Karavan era en aquell moment tot ell passió i contundència. El Passatges es va fer al costat del cementiri, però jo sempre he preferit dir que està damunt de la badia i que ens despenya sobre uns menuts esculls màgics, que sempre canvien d'aspecte i de color en funció del moment del dia o de l'època de l'any. També diuen si fa fred o calor, vent o calma. Un passatge diferent en cada instant.
Passatges és un judici a la història, un atac fulminant a la xenofòbia, a la persecució política, a la violència i a la intolerància, però també és un al·legat a la vida, a la bellesa i a la profunditat del pensament de Walter Benjamin.
