Joan Brossa solia dir que el Museu dels Joguets era el millor museu de Figueres. El poeta estaria orgullós de com llueix la segona planta de l'antic hotel París. Dilluns, la consellera Laura Borràs la va inaugurar amb un discurs amè i desimbolt, per on van desfilar Joan Sales i els Madelman, Franz Kafka i les GameBoy, Frègoli i les Nancy.

Culminar aquest projecte museístic ha costat vint anys. A Figueres, la cultura sembla que viatgi amb rodalies i els trànsits se'ns fan eterns. Malgrat això, vam tenir sort que Marià Lorca decidís apostar per consolidar l'equipament, tot i que llavors hi havia veus que el qüestionaven. Avui tothom ho té clar: sense el museu, la ciutat seria molt més trista, avorrida i prescindible.

Potser encara no hi ha prou consciència, entre els ciutadans, de la generositat de Josep Maria Joan i Pilar Casademont. De la cessió que ens han fet d'aquesta galàxia de jocs i objectes artístics, sorprenents, interessants i valuosos. Estic convençut, per exemple, que molts llocs del món es donarien de plantofades per tenir la col·lecció de joguets d'arreu del món que va aplegar Guy Selz. Ara, per fi, en podem veure un tastet.

També és una gran notícia que Pascal Comelade s'hagi convertit en membre permanent del nostre Juganers Hall of Fame. I posats a ser mitòmans, i ja que estem immersos en l'Any Fages, us proposo una juguesca: busqueu per la sala una foto del poeta de petitet. Una pista? Va disfressat... Una altra? El cosplay de principis del segle XX, ves per on!, no tenia gairebé res a veure amb superherois, ninges o animals antropomòrfics.