23 de novembre de 2018
23.11.2018

Uruguai: una crisi econòmica que ja ha començat

23.11.2018 | 00:45

Uruguai és un país en el qual el sector turístic receptor ha tingut un important i recent desenvolupament en els últims anys i s'ha convertit en un dels dos motors de l'economia del país en termes macroeconòmics, al costat del tradicional del bestiar boví, mundialment cèlebre pel rigor legal, sanitari i veterinari amb el qual des de fa dècades és controlada i supervisada la producció de carn, producte d'exportació a tot el món.

El desenvolupament turístic al país llatinoamericà s'ha fonamentat bàsicament sobre uns atractius concrets de la seva oferta i enfocats a uns segments delimitats de consumidors. La destinació resulta molt atractiva per als seus veïns argentins i brasilers, sobretot a Punta del Este per als estiuejants. A més, cal afegir –per a un altre tipus de visitants– l'alt poder d'atracció que tenen la capital, Montevideo, i Colonia de Sacramento amb el seu nucli antic patrimoni monumental. Per una altra banda, també són un reclam turístic els balnearis termals de l'interior, cada vegada amb més demanda. I, per últim, des de fa pocs anys també augmenten les escales de creuers i les activitats del sector de turisme de reunions. Aquestes, fins fa pocs anys només disposaven dels salons dels hotels de conegudes marques internacionals però ara disposen del centre de convencions de Punta del Este i des d'aquest novembre del nou Arena, un complex multifuncional construït per l'empresa de telefonia de l'Estat uruguaià, la construcció del qual –tot sigui dit– ha tingut un cost final superior al doble del pressupostat. I en el qual una de les primeres activitats ha estat un recital d'en Joan Manuel Serrat, freqüent protagonista de concerts a Sud-amèrica.

El turisme havia anat vent en popa al país que es troba encaixat entre els gegants veïns, que per això mateix constitueixen els seus principals mercats emissors. I d'ells –de la seva demanda real, que no potencial– hi ha una dependència que molts analistes consideraven excessivament gran, i per això mateix perillosa, com ara s'ha posat en evidència. La crisi econòmica brasilera derivada de tot el procés polític i social esdevingut fins a les recents eleccions presidencials ha disminuït una mica però continuen obertes massa incògnites, que retreuen a molts brasilers de viatjar a l'exterior en la temporada estiuenca que ara comença en l'hemisferi sud.

Molt pitjor és el panorama de mercat emissor argentí per la molt greu inestabilitat econòmica del país. Aquesta és tan enorme que les oficines de canvi de moneda uruguaianes treballen aquest novembre amb una diferència de relació de canvi del peso argentí respecte de l'uruguaià tan extremadament desfavorable al d'Argentina com és de 0,50 a 1,30 segons el sentit de la transacció. La moneda uruguaiana, que conviu amb el dòlar a tots els nivells, es manté ferma, amb una depreciació que ha passat d'un canvi de 28 pesos/dòlar a un de 32/33 al llarg d'aquest any, però tot i així relativament la debilitat és poca en comparació amb d'altres països llatinoamericans.

Tenir una moneda nacional més o menys estable sembla una garantia interior, però solament de moment. Perquè precisament aquesta «fortalesa» gestionada per les autoritats monetàries del país operant al mercat de dòlars s'ha convertit per a la destinació, en aquests moments, en una amenaça les conseqüències de la qual ja s'han deixat notar.

Les arribades de turistes porten gairebé mig any en descens així com els ingressos per turisme pel que fa la balança de pagaments. I el RevPar dels hotels de la capital ha caigut de manera ostensible: la dada del període juliol-setembre d'enguany és d'un descens del 21,5 per cent en hotels 4 estrelles en relació al trimestre anterior.

No vull reproduir moltes dades, però sí les més significatives, les quals van ser donades a conèixer a principis de mes pel president de la Cámara Uruguaya de Turismo. En l'últim trimestre, els visitants argentins van caure un 27 per cent i el nivell de despeses d'aquests va decréixer en un 25 per cent en igual període i en termes reals. En el trimestre anterior la caiguda va ser del 21 per cent i del 9 per cent respectivament.

Una dada més que val la pena conèixer és sobre l'atur: el nombre de persones que han passat a cobrar l'assegurança de l'atur al juny d'enguany era ja un 16,9 per cent més elevada que la del juny de 2017 en el sector d'allotjament i un 20,7 més en el sector de restauració allà denominat gastronòmic.

La situació actual, i amb això acabo, ha fet dir a l'esmentat president de la patronal que el sector turístic té «un panorama complicat en l'actualitat i que el del futur immediat no és encoratjador». Ell mateix ha posat previsions: una gran caiguda en la quantitat de visitants, propera al 30 per cent, i una caiguda dels ingressos de divises en termes reals propera al 13 per cent per aquesta temporada, la qual cosa –i això és el pitjor més enllà del sector turístic– porta ja a una caiguda en el consum intern, i una forta retracció en el que resta del 2018 i en el 2019.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit