Hi ha llibres que creus acabar, quan són ells els que acaben amb tu. En tancar-los, et tanquen, com si fossis l'última pàgina d'una novel·la i tornen tranquil-lament a la prestatgeria. Tu no t'adones que estàs acabat perquè les il·lusions òptiques confonen la realitat. Així, les lectures que jo creia que m'anaven fent, en realitat m'han anat desfent. Però no dec estar desfet del tot perquè encara m'obstino a ficar-me en novel·les l'olor de víscera de les quals m'atrau. Dic «víscera» i salivo com si fos l'hora de dinar. O de llegir. Em pregunto quina va ser l'última novel·la que va llegir Saramago. O la que va llegir Vázquez Montalbán. A tots els escriptors se'ls pregunta pel primer llibre que van tenir entre les seves mans, mai per aquell amb el qual els agradaria morir-se.

Acaba de sortir una traducció nova de La Divina Comèdia la sola menció de la qual desperta la gana. Què tal un bon infart després d'haver rellegit Dant? Bé, molt bé, gràcies. Alguns llibres haurien de portar a la contratapa un botó que fes desaparèixer el lector en prémer-lo. I sota el botó, la següent llegenda: «El lector d'aquest llibre s'autodestruirà després de llegir-lo». En tot cas, amb botó o sense, cada volum et fereix i l'últim et mata (com les hores). Això serveix també per als llibres que escrius: et donen la vida alhora que te la treuen. Cadascuna de les línies que surten de la teva ploma t'arregla el dia, però t'acosta a l'abisme. És la contradicció dels éssers humans, que tot en ells condueix al seu contrari: l'amor, l'odi; la felicitat, la desgràcia; del naixement a la mort.

I no hem parlat dels diaris, les notícies dels quals, fins i tot les que tenen més bon gust, es digereixen pitjor que uns pedrers de xai amb alls. També els diaris que creiem tancar ens tanquen a nosaltres, ens clausuren. Ens deixen tirats a la barra del bar en què acabem d'esmorzar llegint una sàvia anàlisi sobre la independència del poder judicial. Creiem que sortim del bar, però el nostre fantasma s'hi queda unes hores mentre tornem cap a casa. A vegades es fan les set de la tarda i has de tornar a buscar-lo. De passada, et prens un gintònic amb la convicció que el consumeixes quan també és el gintònic el que et consumeix a tu. Després et dirigeixes a casa al costat del teu fantasma preguntant-te si ets tu el que es recolza en ell o viceversa. Etcètera.