Hi ha algú al timó?

La Generalitat, per posar uns exemples, es dedica a obrir 6 noves «ambaixades» i fa una generosa aportació de prop de 700.000 euros per pagar la hipoteca d'un local d'associacions catalanistes a Valencia, mentre a Catalunya diuen que no poden pagar les pagues extres que deuen als funcionaris o la Generalitat deu als centres d'acollida de menors tutelats prop de 12 milions, cosa que comporta que molts dels que hi treballen portin temps sense cobrar i alguns centres estiguin a punt d'haver de tancar, o tenim molts problemes per la falta de metges en els CAPs per posar alguns exemples significatius. És òbviament un problema de prioritats (entre finançar les quimeres del «procés» o governar, resoldre problemes) que jo, i crec que molts catalans, trobem completament equivocades. Què tenen a dir els dirigents dels partits independentistes? Fins ara el silenci és total, ningú sap la seva opinió. Seria especialment interessant conèixer l'opinió dels que s'anomenen d'esquerres com ERC o la CUP.

Els partits independentistes diuen que no podran donar suport als pressupostos del govern Sánchez, que donarien uns 2.000 milions més a la Generalitat, per la qüestió dels presos, qüestió que no té res a veure amb els pressupostos (encara que els vulguin lligar) mentre, contradictòriament, negocien canvis en la reforma laboral del PP, negocien que el govern tregui alguns recursos d'inconstitucionalitat, negocien la participació dels mossos en la coordinadora antiterrorista, etc. I ara diuen que estudiaran els possibles decrets si es prorroguen els pressupostos en temes com el salari mínim, etc. És a dir, poden pactar coses menors i deixar de pactar les coses que podrien donar oxigen a Catalunya, una altre cosa que molts tampoc ni entenem ni compartim. Els desgavells d'aquest tipus ja es van evidenciar quan allò del corredor mediterrani, amb Ábalos a Barcelona acompanyat pels presidents autonòmics interessats i molts empresaris i el nostre president absent, segons va dir, per problemes d'agenda. I Junqueras i Puigdemont, callats.

I la confusió augmenta quan intervenen els CDRs i l'ANC que, si fa temps que van per lliure desvariejant, ara, per augmentar més la confusió, comencen a fer llistes d'empreses patriòtiques i contràries, suposo que com una forma de fer amics i de cohesionar el país. Potser es hora de dir que fer llistes d'empreses que fan coses per Catalunya en temps de la globalització no té cap sentit a més de ser antidemocràtic perquè, qui decideix quines empreses figuren o no en les llistes? I a tot això el silenci dels partits és total. El President vicari els encoratja, els altres callen però ningú sap cap on van. Això sí, tots tenim clar que si algú s'atrevís a dir la veritat, que a la tardor del 2017 es van cometre errors i es van saltar les lleis, que avui cal pactar i aprovar els pressupostos per moltes raons entre les que no són menors l'interès de Catalunya tant econòmic com de preservar l'autonomia, els crits de traïdors els sentiríem ressonar per tot Catalunya. I, esporuguits, cap suposat líder s'atreveix a contradir-los.

No tornaré a repetir la falta de realisme de l'independentisme que continua situat en la irrealitat tant pel que fa als presos (dir que no van fer res mal fet els fa més mal que be i és fals i que quedi clar que, com ja he dit en altres ocasions, jo crec que les peticions del ministeri fiscal són forassenyades) com pel que fa al full de ruta. La realitat és tossuda i les darreres enquestes diuen que molts catalans voldríem una política més realista, voldríem un nou acord Catalunya-Espanya, pactar una reforma de la constitució i un nou estatut. Però el problema és qui està al comandament a Catalunya. Se sap qui mana?, a qui cal trucar per pactar alguna cosa? Avui se sap qui té la responsabilitat de governar a Madrid però no qui té el comandament a Catalunya. Hi ha formalment un President de la Generalitat i un govern, però a l'hora de la veritat no se sap qui porta el timó. Des de fora fa la impressió que el grup parlamentari del PDeCAT va per un costat (el mateix PDeCAT no se sap ben bé on és), en Puigdemont per un altre i el President no sembla tenir contacte real (tot i que es diu vicari de Puigdemont) amb cap dels dos. Els de la CUP van pel seu costat i els d'ERC callen, ningú sap el que pensen de les coses que passen a la Generalitat fora de dir que no donaran suport als pressupostos, cosa que està per veure.

I això no és nou però sembla que va empitjorant. De vegades tinc ganes de no escriure sobre aquests temes perquè, si els dic la veritat, els nivells d'insensatesa als que hem arribat em tenen avergonyit. I acabo, tenim una oportunitat de pactar i un govern a Madrid (acompanyat dels partits d'esquerra catalans) disposat a passar per sobre del soroll ambiental i, com diu Urkullu, crec que seria bo aprofitar-ho. Ja sé que les dretes es mantenen en el «no» sense propostes però des del petit recó que m'ofereix aquest diari demanaria realisme als dirigents catalans, que es dediquin a governar Catalunya, que busquin punts d'acord realistes entre els catalans (no val l'això o res del president actual) i entre els catalans i els espanyols com sembla voler una majoria de catalans i espanyols.