Decididament, aquesta no ha estat la setmana d'Esquerra Republicana. Les males vibracions es van iniciar dimecres en la sessió de control al Congrés quan el diputat Gabriel Rufián no va parar fins a aconseguir que l'expulsessin de la Cambra. Una altra vegada Rufián i les seves maneres de fer apareixien a l'escena pública. La presidenta el va fer fora i la resta de diputats republicans el van seguir com a mostra de suport i de protesta. Algunes llengües expliquen que el cap de files, Joan Tardà, no està gens content amb l'actitud del seu diputat i que cada vegada està més cansat dels espectacles mediàtics. Doncs, sigui així o no, tant ell com el partit l'han d'aguantar, igual que ho fan la resta de mortals, malgrat alguns qualificatius que he sentit aquests dies en boca de simpatitzants d'ERC. La «sort» que van tenir els republicans és que Josep Borrell va denunciar la presumpta escopinada i el debat del «cas Rufián» va quedar diluït. I ja només faltava el paparàs del president del Parlament, Roger Torrent, l'endemà dijous, que, per excés de zel o per ordres de Quim Torra, va amonestar un diputat de Cs sense que ningú hagués vist un insult en el discurs. Torrent, que tampoc el va saber trobar ni va ser capaç de justificar la seva decisió, va demostrar no haver estat a l'altura del càrrec que ostenta.
