25 de novembre de 2018
25.11.2018
Diari de Girona
DIARI DE SESSIONS

Certa normalitat, res més

25.11.2018 | 00:09
Certa normalitat, res més

Un nou pas de la N-II
Em sento content quan s'inaugura un nou tram de l'autovia A-2 a les comarques gironines, tot i conèixer al detall, fil per randa, la historia d'incompliments i retrasos. Aquest dissabte 24 de novembre s'ha inaugurat el tram Sils-Maçanet. S'ha acabat abans del que estava previst el dia que va arribar el nou govern socialista, l'1 de juny d'enguany. Perquè el termini d'obres per aquest tram era de 40 mesos. Això vol dir que quan hi ha instrucció política, les obres van molt més ràpides. Això vol dir que el govern del PP ens va prendre el pèl durant molts anys. Això vol dir que les obres pendents també poden agafar un bon ritme.

Bones notícies i errors
És una bona notícia que el tram Medinyà-Orriols convertit en autovia estigui acabat el proper abril –potser el proper març–. I és un error, un gran error, que el tram Maçanet-Tordera només tingui obres de millora i tercers car­rils i no es desdobli. Les obres de millora i passos a nivell s'adjudicaran el proper gener. Una nova mostra que amb instrucció política, les obres s'acceleren. Que el tram Maçanet-Tordera no vol ser desdoblat pel ministeri no és una novetat, és un error que reiteradament he denunciat. Concretament el 12 de maig de 2012 la ministra de Foment del moment, Ana Pastor, ho va anunciar en resposta a una interpel·lació parlamentària que li vaig fer. Han vingut nous ministres, ha millorat la voluntat política, però en aquella casa d'alts funcionaris amb grans poders, fins i tot els ministres se senten impotents per canviar el curs de les decisions del mandaraniat. El desdoblament de la N-II va ser un anunci del ministre d'obres públiques de 1995, Josep Borell.

24 milions d'euros
El tram Sils-Maçanet és curt, 3 quilòmetres, però car, una mica més de 24 milions d'euros perquè té passos a nivell i supera rieres. En el mateix acte d'inauguració del tram s'ha anunciat que està a punt de licitació un tram de l'A-26 entre Besalú i Figueres per un valor de 50 milions d'euros. Tenint en compte que és un tram de nou quilòmetres, es demostra que l'orografia és clau pel preu de l'obra pública. A tot això s'hi ha de sumar l'acord Ajuntament d'Olot-Ministeri de Foment sobre la variant d'Olot. Ha millorat el ritme inversor de l'Estat a les comarques gironines que no vol dir res més que un cert viatge a la normalitat, a res més que la mitjana de la normalitat. Les converses per la moció de censura de l'1 de juny hi van tenir a veure. Però això, per un altre dia.

La mala educació
Dimecres 21 de novembre. Sessió de control al govern de l'Estat enmig d'una setmana especialment frenètica en activitat legislativa. L'expulsió del diputat Rufián ensombreix tota la feina de la setmana. En 40 anys de vida parlamentària, només han estat expulsats dos parlamentaris, mesura extrema: Martínez-Pujalte i l'expulsat d'aquesta setmana. He viscut en directe els dos casos. El debat polític és dur en els continguts perquè en l'essència de la democràcia no tots pensem igual i no ens ha de fer por defensar els nostres punts de vista amb tota fermesa. Fermesa i duresa en els arguments, correcció en les formes

La fiabilitat
El govern socialista només ha perdut una votació en Ple des que governa, la del sostre de despesa. El govern del PP en perdia moltes més. Aquesta setmana hem convalidat el reial decret dels impostos a càrrec dels bancs per la constitució d'hipoteques. La maquinària funciona. Sense pressupostos en l'horitzó. Però la fiabilitat dels socis és clau. Per un motiu o un altre, alguns volen eleccions. Sobretot Pablo Iglesias, que veu que el seu perfil pot quedar desdibuixat. Ell vol eleccions al març. No les veig pas.

«Gillets jaunes»
Revolta a les carreteres franceses per la pujada dels carburants i la penalització al diesel. Unes 300.000 persones bloquegen artèries viàries principals de França i ahir van arribar a París en una gran concentració. Una nova mostra de descontents? Un nou moviment insubmís? És interessant seguir el cas francès. És molt mes senzill: queixa per una política pública pensada pel medi ambient però que afecta unes classes mitjanes descapitalitzades. Els partits d'oposicio s'hi aferren, però tots saben que no és un moviment ideològic i que a tots els hauria pogut tocar governant. Ara governar es més difícil que fa uns anys. I com afirmava aquesta setmana amb gran lucidesa Daniel ­Innerarity, «l'agitació política és ­perfectament compatible amb que no canviï res».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook