El dietari

Les presons en general són llocs molt funestos. Però algunes més que altres. L'antic penal de Figueres, al final del carrer Sant Pau, en actiu fins fa uns cinc anys, n'era una d'aquestes. El centenari penal recordava més a la presó de l'Exprés de mitjanit que no pas a una institució d'un país democràtic. Es va mantenir massa anys en actiu i durant llargues èpoques amuntegava, de forma insalubre, desbordada i indecent, els presoners. No disposava d'espai ni de serveis dignes.

És la primera presó en què vaig entrar (com a visitant) a la meva vida. Em va servir per entendre, després de llargues converses amb treballadors del penal amb qui vaig establir una certa relació, que la presó no és cap solució a res. Sí que ho és, en canvi, el que s'aixecarà damunt les seves despulles: una escola que, a més a més, portarà el nom de la Carme Guasch. Poesia i literatura on hi havia càstig i coerció.

DiumengeEl volcà Manol

De nou l'aigua ha tornat a inundar Vilatenim, un antic poble que va ser annexionat a Figueres l'any 1975 i que, des d'aleshores, ha permès que la capital de l'Alt Empordà vagi sumant equipaments comercials i alguna barriada despersonalitzada de cases, amb piscines o sense. I tot a tocar del Manol, un afluent de la Muga quasi sempre eixut però que quan plou amb força pot semblar el Mississipí, inundant aquesta zona de la plana, com avui ens descobreixen unes sorprenents imatges captades per un dron i que circulen per internet.

No és nou. Passa cíclicament i sempre hi ha qui se sorprèn que els rius mediterranis experimentin crescudes sobtades com les d'avui. O l'arrogància humana de construir en una terra d'antics aiguamolls i al costat d'un riu que és com un volcà apagat que en ocasions entra en furiosa erupció.

DillunsAutòpsia gastronòmica

«El plat favorit dels catalans» és un dels concursos que acull el Fòrum Gastronòmic de Girona i que, enguany, ha seleccionat una menja que més que un plat és una autèntica autòpsia: la coradella de Molins de Rei, que consisteix en cuinar cor, pulmons, fetge i lligar-ho amb sang de xai. Quina angúnia! Una autèntica oda al canibalisme.

Em pregunto de quina mena de catalans és el plat preferit. Els catalans medievals? Competia amb el rossejat del Delta de l'Ebre. Què voleu que us digui!

DimartsEl rebot del pobre

L'Ajuntament de Girona té comptabilitzades 115 persones que dormen al carrer. El centre d'acollida La Sopa està desbordat i l'Ajuntament ha anunciat que habilitarà, a l'antiga seu de la UNED al Barri Vell, un espai perquè 26 persones sense sostre hi puguin anar a dormir aquest hivern.

L'acollida és una emergència i no pas cap solució. Com a societat el repte que se'ns planteja, davant d'aquesta nova onada de pobresa explícita, és monumental. Podem convertir-nos en una societat que resol els seus problemes o una societat que posa tirites a una hemorràgia. No és cosa d'una sola administració, sinó que és una emergència de país. No pot ser, com alguns alcaldes confessen en privat que està passant, que alguns ajuntaments es dediquin a rebotar de manera subterrània, cap a una altra ciutat, els pobres o nens africans no acompanyats.

DimecresFerides

Breu conversa, al costat de l'estació de Girona, amb un policia nacional recentment jubilat. Un home de l'Alt Empordà. M'explica que viu la jubilació com un alliberament. Després de més de 30 anys de servei el darrer any ha estat «bestial i dolorós». «No pots entendre el que uns pocs polis vàrem viure l'1 d'octubre i les setmanes posteriors. Els que som d'aquí ho hem passat molt malament a diferència dels que estan aquí però que són de fora i que ho van viure com la missió de la seva vida per salvar la pàtria», m'explica.

Ell no va ser autor del pla intel·lectual (per dir-ho d'alguna manera) o executiu, com sí ho va ser, juntament amb Enric Millo, el comissari Trapote, que s'ha jubilat quasi al mateix temps que ell. Tampoc va anar a caçar votants a cap centre de votació l'1 d'octubre. Però sí que li van tocar uns escorcolls «lligats a tot allò i que eren injustificats».

I ara què faràs?, li pregunto. «No et dic que posar-me un llaç groc perquè no soc independentista, però quasi», em respon rient, mentre mira el rellotge i marxa a tota velocitat per no perdre el tren de tornada a casa.

DijousOdiant Superlópez

Estrena de Superlópez als cinemes. De nen, aficionat com era a l'univers Marvel, sempre vaig odiar aquest gamarús maldestre que vestia un pijama fora de talla agafat per uns calçotets que en qualsevol moment li podien deixar al descobert un ou. Em traginava un bigotet de Guàrdia Civil i retratava l'atmòsfera d'aquella Espanya acomplexada i menuda, com quasi tots els grotescos personatges de l'univers Bruguera. Fins que em vaig fer gran, que va continuar sense agradar-me, però que vaig entendre que Superlópez, a banda de ser una innocent paròdia de Superman, era una càustica burla d'aquella societat espanyola bunyolera. Aquest superheroi va intentar que aquella societat aprengués a riure's d'ella mateixa. No ho va aconseguir. Espanya odia riure's d'ella mateixa.

Però si una cosa li dec a Super Llopis (nom català de Superlópez) és haver-me descobert els Porquets de Camprodon, un rar i deliciós pastisset mutant, entre massapà clàssic i panellet amb nas i orelles de porc, que apareix a Los cerditos de Camprodón, una de les aventures d'aquest totxo que transcorre, en part, a la localitat del Ripollès.

DivendresL'avet Puigdemont

Avui s'han encès les llums de Nadal a Girona. Deixant de banda que un dia les encendran des de l'apartament de Platja d'Aro, s'està convertint en un repte monumental pels seus realitzadors, que cada any han d'aconseguir sorprendre una mica per ressaltar la bellesa del Barri Vell. La resta de ciutat l'il·luminen com si fos la festa major d'un poble sicilià.

Enguany han posat molt més altes les bombetes del pont de Pedra i han engalanat amb milers de llums petits els ponts d'en Gómez, de les Peixateries Velles i el de l'Alferes Huarte. L'únic que no canvia mai és l'avet Puigdemont, que va posar per primera vegada, a la plaça Catalunya, l'expresident quan era alcalde de Girona i que, probablement, sigui el més retratat a Instagram durant aquestes setmanes.