Recordo el grup musical de Vigo Golpes Bajos i la cançó que van fer seva d'un poema del poeta i dramaturg alemany Bertolt Brecht, Mals temps per a la Justícia.
En poc temps hem assistit a actuacions judicials que el ciutadà normal no arriba a comprendre: el cas de l'anomenada «manada», pendent del que digui el TSJNavarra, l'espectacle sobre qui ha de pagar en les hipoteques l'IAJD i, ara, i per si això fos poc, el WhatsApp del senador Cosidó dient: «controlarem des de darrere la Sala Segona del Tribunal Suprem», demolidora frase que deixa la Justícia i els jutges sota zero, però que revela la perversitat del sistema d'elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial, òrgan de govern dels jutges, que no de representació com es llegeix o se sent sovint.
Enmig de tot aquest panorama desolador per a la Justícia, els ciutadans han assistit a una vaga de jutges que molt segurament no comprenen ni comparteixen, i que ha passat més amb pena que amb glòria, i la finalitat de la qual no era una altra que recordar a la ciutadania que la nostra Administració de Justícia porta dècades sent la gran oblidada al nostre país, que s'han invertit milers de milions en la gestió de l'Agència Tributària i en procurar que la nostra Sanitat sigui de les millors d'Europa, però la Justícia contínua amb el mateix disseny del segle XIX i la inversió que es fa resulta desproporcional amb l'increment d'assumptes que ingressen en els últims anys. Aquesta i no una altra era la causa d'aquesta estranya vaga de jutges i funcionaris de Justícia.
La classe política es limita a fer gestos de cara a la galeria: El Llibre Blanc de la Justícia de 1997, el Pacte d'Estat de l'any 2001 per reformar la Justícia, etc., tot segueix igual en termes generals.
Però tornem al principi.
La inesperada dimissió del magistrat Marchena com a president del CGPJ ha fet saltar pels aires el sistema d'elecció dels seus membres i es reprèn la possibilitat, sol·licitada per alguns de nosaltres com la més lògica, que els dotze vocals de procedència judicial siguin elegits pels jutges, sistema que no és estrany en el nostre entorn, deixant als vuit vocals juristes a elecció de les Corts Generals.
Alfonso Guerra va dir en el seu dia: «Montesquieu ha mort» i va complir el que s'ha dit, doncs des de la reforma de 1985 els jutges vam perdre la possibilitat d'elegir els vocals del CGPJ. El PP va prometre canviar-ho si arribava al poder, però no ho va fer, però ves per on, un indiscret WhatsApp és la causa que el PP reprengui aquella promesa oblidada. Viure per veure!
A Itàlia o França el Parlament només designa els membres del seu poder judicial que no són jutges (acadèmics, advocats, secretaris judicials, procuradors, etc.) i els jutges nomenen part dels membres del Consell. Per la seva banda, el Consell Judicial de Canadà està integrat només per jutges; a Portugal, hi ha dos òrgans judicials, un per als jutges dels tribunals de justícia, i altres per als dedicats a dret administratiu i fiscal. A Grècia, els jutges són elegits per sorteig entre els membres de jurisdiccions superiors de l'Estat. A Alemanya els jutges federals són nomenats pel president, a proposició del ministre Federal competent. A Anglaterra tria el ministre de Justícia i la Reina i als EUA el President proposa al Senat els jutges del Tribunal Suprem. Podríem dir que de Joans, Joseps i ases...
La Justícia i la política no poden ser alienes, la nostra Constitució diu que «la Justícia emana del poble», i el poble està representat en les Corts o Parlaments, els quals, al seu torn, designen el President del Govern en un sistema parlamentari com el nostre. No descobreixo res si dic que els jutges tenim ideologia, entre altres extrems perquè és consubstancial amb la condició humana, però això no afecta la independència judicial i, per això, no s'ha de confondre el CGPJ com una mena d'Alt Tribunal que no és. Ja he dit abans que és òrgan de govern, res més, no posa sentències, tot i que és cert que nomena discrecionalment els membres del TS, del TC, a més de als presidents de TSJ i Audiències, i encara que aquests nomenaments puguin tenir una aparença de càrrecs polítics no ho són, en el seu funcionament diari, quan dicten sentència, són absolutament independents interpretant i aplicant la llei.
Estem assistint a un campanya demagògica que presenta qualsevol actuació judicial com un anormal funcionament de la Justícia, i, el que és mes greu, com una politització general del sistema judicial, i a això hi ha contribuït el desafortunat missatge del senador Cosidó.
Una cosa és que els òrgans de govern dels jutges estiguin influenciats per la classe política i una altra molt diferent és que no hi hagi independència judicial. El jutge és seleccionat per oposició, no a dit, i en la seva funció és totalment independent, resolent i interpretant la Llei al seu lleial saber i entendre i si resulta erroni o fora de la norma, s'acudeix a una altra instància superior per posar-hi remei. La participació dels polítics en el nomenament dels membres del CGPJ no suposa restar independència al jutge.
Els òrgans de govern dels jutges van sorgir a Itàlia i França en l'època de postguerra per reforçar la independència davant les pressions o ingerències del Govern i aquest model és el que va passar a la nostra Constitució, fins a l'any 1985, en què es va decidir que els 20 vocals fossin nomenats pels partits polítics.
Per tot això, soc de l'opinió que els 12 vocals judicials siguin elegits per nosaltres, tot i que puguem ser titllats de corporativistes, ho prefereixo a ser posat sota sospita del partit polític que ho proposa.
