La política és moltes coses, i entre elles, és un producte comercial a la venda. Els polítics desitgen incentivar en nosaltres el desig de comprar els seus conceptes i candidats i rebutjar els altres. No parlem només de fonaments ideològics i programes electorals; per desgràcia, també parlem de prejudicis, de simplismes, de marcs mentals, d'informacions falses presentades com a veritables i de promeses impossibles que es fan passar per immediates. Tot això forma part del repertori comercial de la política en l'era de la saturació comunicativa, i si és un repertori comercial no ens ha d'estranyar que els venedors utilitzin els mateixos mitjans de persuasió que els de qualsevol altre producte.

La globalització digital ha fet possible un fenomen que la majoria hem experimentat: realitzar una simple acció de consulta per internet provoca l'aparició immediata d'una publicitat específica a les nostres pantalles. Mirem un horari d'avió i de sobte tots els digitals porten anuncis de grans descomptes per volar. Busquem preus d'hotel i els anuncis passen a ser d'agències de reserves. Busquem un llibre i tot són anuncis de llibres. I així infinitament. Si en alguna de les consultes hem facilitat el correu electrònic o el número de telèfon la pluja d'ofertes ens arribarà a les aplicacions del mòbil. I tanmateix, aquesta és la mecànica simple.

La més complexa i agressiva consisteix en analitzar tot allò que publiquem a la web o a les xarxes socials per inferir-ne un perfil de comprador i enviar-nos una publicitat encara més precisa, i si pot ser, que no sembli que ho és, disfressada d'informació o de comentaris espontanis d'altres internautes.

Aplicada al món de la política, aquesta mecànica consisteix en realitzar perfils ideològics de les persones per enviar-los la mena de missatges que pugui ser més efectiva per als propòsits electorals. La campanya de Trump ja va fer-ho a partir de l'anàlisi de milions de perfils en xarxes socials. Un cop establert el que més preocupava o interessava a cada elector, se li enviava el contingut més adient.

Els ordinadors permeten gestionar aquest procés de forma individual per a milions de subjectes, un cop que l'ideòleg de campanya ha establert els patrons que relacionen perfils i propostes. Com que ja ha passat, sabem que és possible, i una democràcia sana ha d'alçar barreres per posar-hi límits. Però el parlament espanyol acaba de decidir justament el contrari. Molt revelador.