26 de novembre de 2018
26.11.2018

El concepte de treballador a la UE

26.11.2018 | 06:00

El Parlament Europeu va aprovar en primera lectura el dijous 15 de novembre l'informe elaborat per la Comissió d'Ocupació i Assumptes Socials sobre la proposta de Directiva relativa a unes condicions laborals transparents i previsibles a la Unió Europea, text que es va presentar el 21 de desembre de 2017. Queda doncs oberta la via per a la negociació amb el Consell i la Comissió, per arribar a un acord definitiu que permeti que la proposta esdevingui Directiva i vegi la llum pública en el Diari Oficial de la Unió Europea.
Tal com s'explica en l'exposició de motius del text, «...és evident que la Directiva neix també per emmarcar les noves formes de treball, tant les que ja coneixem com aquelles que sorgeixin al fil de la dinàmica impressionant de les noves tecnologies. En aquest sentit, la Directiva proposada respon a les recents resolucions del Parlament que demanen a la Comissió que revisi la Directiva per tenir en compte les noves formes d'ocupació i garantir un conjunt bàsic de drets per a tots els treballadors, independentment del tipus de contracte o de relació laboral».
Després d'un intens debat en seu parlamentària, es va arribar a la votació de l'Informe a la Comissió el 18 d'octubre, i després de la seva aprovació es va sotmetre al ple del Parlament, que l'ha aprovat en primera lectura. Si bé recollida com a esmena 25 ter al text original, em sembla important destacar d'entrada que en el text aprovat es disposa que la futura Directiva «complementa les directives 97/81 /CE, 1999/70 /CE i 2008/104 /CE del Consell pel que fa a la transició d'una forma d'ocupació a una altra». Cal recordar que la primera versa sobre l'acord marc sobre el treball a temps parcial, la segona sobre l'acord marc relatiu als contractes de durada determinada, i la tercera a l'ocupació a través d'empreses de treball temporal, és a dir, tres Directives referides a l'anomenat «treball atípic» per no ser de caràcter estable, a jornada completa i sent el treballador contractat directament per l'ocupador a qui presta els seus serveis.
El seu contingut més rellevant sens dubte és què s'ha d'entendre per treballadors a l'efecte d'aplicació de la Directiva, dels drets mínims que regula per a tots ells i que poden ser ampliats pels Estats membre. Doncs bé, tal aplicació s'ha d'efectuar a «una persona física que durant un període de temps determinat realitza serveis per a una altra persona, i sota la seva direcció, a canvi d'una remuneració en cas de dependència o ­subordinació entre les dues», de tal manera que «les persones que no compleixin aquests criteris no entren en l'àmbit d'aplicació de la present Directiva», i que es concreta encara més en l'afirmació que «els treballadors per compte propi que no compleixin els criteris establerts en la present Directiva no entren en el seu àmbit d'aplicació». Per això, desapareixen les definicions de treballador i ocupador recollides en l'art. 2 de la Proposta, si bé el canvi, almenys de la primera, em sembla més formal que no real. Aquestes definicions eren: «a) «treballador»: una persona física que durant un període de temps determinat realitza serveis per a una altra persona, i sota la seva direcció, a canvi d'una remuneració; b) «ocupador»: una o diverses persones físiques o jurídiques, que són, directament o indirectament, part en una relació laboral amb un treballador».
Se suprimeix, per considerar que tots els treballadors han de tenir els mateixos drets, l'art. 1.3 de la Proposta, que disposava que «els Estats membres poden decidir no aplicar les obligacions de la present Directiva als treballadors que tinguin una relació laboral igual o inferior a vuit hores en total en un període de referència d'un mes. El temps treballat amb tots els ocupadors que formin part de la mateixa empresa, el mateix grup o la mateixa entitat, o pertanyin a ells, comptarà a efectes del període de vuit hores».
Especialment important, i no perquè no hagi de ser així sinó perquè hagi de recollir-se expressament en una norma (i suposo que l'Informe ha tingut en consideració la conflictivitat judicial entre els treballadors de plataformes a l'efecte de qualificació de la seva relació contractual com a assalariada o autònom) és l'esmena d'incorporació d'un nou art. 14 bis que portaria per títol, ni més ni menys que el de «Primacia dels fets», i que disposa, de forma clara i indubtable, que «La determinació de l'existència d'una relació laboral es guiarà pels fets relatius a l'execució real del treball i no per la manera en què les parts descriuen la relació».
No menys important, em sembla, és que la redacció de l'art. 17.1 incorpori, dins de les mesures tendents a garantir els drets dels treballadors que han d'adoptar els Estats per prohibir l'acomiadament o el seu equivalent per haver exercit els drets previstos a la normativa, «el dret de reincorporació».
En fi, de més calat si és possible és el nou art. 17 bis proposat, i que si hagués existit en l'actualitat crec que hauria portat al fet que aquelles sentències, en diversos països europeus, que han denegat la laboralitat dels treballadors de diverses empreses de l'economia de plataformes s'haguessin dictat en termes diversos, ja que el text proposat trasllada la càrrega de la prova a l'ocupador; és a dir, sense alterar les regles sobre existència d'una relació contractual laboral quan es donin els requisits recollits en la definició de treballador, es proposa ara que «la càrrega de la prova de l'absència d'una relació laboral recaurà en la persona física o jurídica que s'identifiqui com a ocupador.
Finalment, cal destacar la proposta d'incorporació d'un nou art. 18 bis, titulat igualtat de tracte, que reforça el que disposa la clàusula 4.1 de l'acord marc annex a la Directiva 1999/70 / CE sobre contractació de durada determinada, i que podria generar la mateixa conflictivitat que l'actualment existent sobre aquesta clàusula pel que fa al terme de comparació. El text proposat disposa que els Estats membres han de vetllar perquè «a) el principi d'igualtat de retribució i de condicions s'apliqui a tots els treballadors, independentment de la seva situació laboral, pel que fa a treballadors fixos comparables; b) en cas que no hi hagi cap treballador fix comparable en el mateix establiment, la comparació s'efectuï fent referència al conveni col·lectiu aplicable o, en cas de no existir cap conveni col·lectiu aplicable, de conformitat amb la legislació, els convenis col·lectius o les pràctiques nacionals; c) s'elimini la discriminació en el que es refereix a tots els aspectes i condicions de la remuneració i les condicions de l'ocupació, independentment de la situació laboral».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook