Les dificultats i problemes de moltes persones i famílies per disposar i gaudir d'un habitatge digne s'estan aguditzant a la nostra societat, de manera alarmant. Mostra d'això és la insuficiència d'un parc públic d'habitatge que respongui adequadament a les necessitats socials i garanteixi el dret a l'habitatge. I cal dir que ni hi ha els mitjans necessaris ni, legislativament, s'ha fet el que caldria per posar solució a aquest greu problema. I és un tema que no es pot resoldre responent només a la patologia social existent, afrontant només els efectes, sinó que cal atacar d'arrel les causes que originen que part de la ciutadania es trobi davant situacions lamentables que dificulten o impedeixen que puguin gaudir d'aquest dret fonamental.

Simultàniament, comprovem, un dia sí i un altre també, com sorgeixen comportaments propis de la màfia més inhumana. Organitzacions de persones sense cap ètica que fan negoci de la misèria aliena. Algunes persones s'han especialitzat a buscar pisos tancats per fer-hi negoci, esbotzant la porta, i oferint la clau d'un pis a alguna persona necessitada, a canvi del pagament de 1.000 euros de mitjana. Mai donen la cara ni s'identifiquen, actuant a través de terceres persones, abusant de la bona fe dels necessitats. Una altra modalitat d'explotació de persones en situacions precàries sol ser que algú que disposa d'un habitatge, com a ocupa, sense pagar res per tal habitatge, es dedica a llogar habitacions, fent pagar imports que van de 200 euros a 400 euros mensuals. I això en alguna ocasió es practica per part d'algú que té cedit un pis de lloguer social.

Val a dir que els serveis socials dels ajuntaments estan sobrecarregats i, en ocasions, no poden fer el seguiment i control necessaris de les persones o famílies que reben ajudes públiques, no sempre justificades. Tampoc disposen, possiblement, dels mitjans necessaris. Tot i això, cal defensar i promoure que totes les persones en situació o perill d'exclusió, incloent els afectats pel problema d'habitatge, haurien d'acudir als Serveis Socials, i evitar que caiguin en mans de les màfies i gent sense ètica, que no només se salten les lleis sinó que abusen dels més necessitats. És l'administració municipal la que ha de posar-se en la primera línia de la lluita contra aquestes màfies, fent els esforços i les inversions indispensables, sense descartar la negociació valenta amb els grans tenedors d'habitatges. En cas de no ser així, aquest problema s'enquistarà, i quedaran en la indefensió les persones que més necessiten orientació, protecció i ajuda. Cal lluitar contra aquells que actuen de forma mafiosa i indecent, al marge de la societat i de les normes que regulen la nostra convivència, i que, demagògicament, s'autoanomenen defensors del dret a l'habitatge. I els ajuntaments i les administracions públiques han de ser els capdavanters en aquesta lluita generosa contra les màfies i els mafiosos, i a favor dels més indefensos.