Hi ha accions polítiques que esdevenen símbols i símbols que pretenen convertir-se en política. I després hi ha símbols que no signifiquen res i que mostren la buidor absoluta de qui els engega. És el cas del pont del Dimoni.
La reconstrucció d'aquest pont es va convertir durant dècades en una exigència d'una minoria de classe mitjana ?i, per tant, pròxima a l'antinadalisme. L'alcaldessa Pagans va aguantar la pressió per raons òbvies: la reconstrucció del pont costa més de 400.000 euros. Ho posa en un gran plafó. En un barri on viuen molts dels gironins amb salaris més baixos, el Govern conservador de CiU ha decidit gastar-se gairebé mig miler d'euros per fer una passera a 20 metres d'un pas de vianants i d'una rotonda. Això ha animat alguns a demanar un nou pont des del carrer del Carme... a 50 metres del pont de la Font del Rei. Podria arribar a estar d'acord en fer ponts per a tothom, si abans el mateix Ajuntament hagués decidit resoldre un deute històric important i real: la passera sobre l'Onyar entre la Creueta i Mas Ramada. Allà hi viu gent que necessita el pont per anar a treballar, al metge o a comprar. Tot un exemple de les prioritats que té el Govern de Madrenas: crear símbols que ens distreguin dels problemes que pateix la gent cada dia.
