El fet que s'hagi de dedicar un Dia Internacional per a l'eradicació de la violència de gènere és molt amarg per la lluita feminista perquè posa en evidència la nostra societat, que considerem moderna i avançada, i que no ho és en termes d'igualtat i d'altres drets socials. Les dades estadístiques demostren que hem d'intensificar la lluita contra la violència de gènere atès que aquesta xacra, que no només afecta las dones sinó també els infants, no té aturador.
Segons la web EpData, les víctimes mortals a causa de violència de gènere a Espanya des del mes de gener fins a l'octubre del 2018 ascendeix a 43, 6 a Catalunya, i el nombre total de denúncies és de 522.833, segons l'informe del Ministeri d'Interior que recull els casos de tot Espanya, dels quals 5.730 corresponen a Catalunya.
Ja n'hi ha prou, de víctimes!, les volem totes vives i lliures. En aquest 25-N, cal reivindicar i visibilitzar les dones que han volgut dir prou, han decidit agafar el timó de la seva vida amb força i amb valentia, i han optat per sortir del forat negre de la violència de gènere. Aquestes dones que s'han empoderat són les veritables superheroïnes del nostre país. Les que, tot i la por, no callen i denuncien, a les quals cal donar tot el suport des de les associacions i les institucions. Sense oblidar que hi ha un nombre elevat de dones que per diversos motius, vergonya, manca de suport social, por a les represàlies, entre d'altres, decideixen no denunciar i mantenir-se callades i seguir aguantant la violència física i psicològica en l'entorn familiar. Les institucions també han d'elaborar i executar plans de prevenció de la violència de gènere i de sensibilització sobre la gravetat d'aquests fets, fomentant l'educació en temes d'igualtat amb l'objectiu de transformar la societat patriarcal en una societat igualitària. Atès que la violència de gènere és una de les principals barreres que ens impedeixen aconseguir la igualtat efectiva i real que reclamem des del feminisme.
Per això, s'agraeix l'augment de la mobilització del moviment feminista durant aquest any a Espanya, a Catalunya i a Girona. Hem ensenyat a tothom que quan en toquen una, ens toquen a totes i que solidàriament sortim totes al carrer a manifestar-nos, a cridar per la llibertat i a plantar cara a les agressions.
Si mantenim aquesta capacitat de mobilització, podem aconseguir la igualtat efectiva i real que desitgem, però ens queda molt per treballar perquè encara no hi ha cap país del món on la igualtat de gènere s'hagi assolit efectivament. I companyes, això és per culpa del poder.
El poder que podem representar com un home ric, blanc, d'occident i que té entre 25 i 40 anys, que per no perdre el poder menysté directament o indirectament la resta que no són com de la seva classe: migrants, dones, persones amb diversitat funcional, pobres, etc.
Això és el que hem de canviar, la capacitat de control, la capacitat de dominar i ho hem de fer des de les institucions: administratives, governamentals, jurídiques, de seguretat, educatives, etc. Però, les cases no es construeixen des de dalt, sinó des de baix, és a dir, també hem de canviar les coses des de les escoles, des dels barris, des de les famílies, des dels grups d'amics, des de les festes de cada municipi i en tots els àmbits socials que ens podem imaginar. Qualsevol petit canvi pot marcar la diferència i un acte petit i bondadós moltes vegades pot canviar-ho tot!
