Fa temps, tot parlant amb un alt dirigent d'ERC a les comarques gironines, va sortir a la conversa el nom de Gabriel Rufián. Hom expressava dubtes sobre el nou fitxatge republicà, però l'interlocutor ho tenia clar: «Rufián ens dona molts vots a l'àrea metropolitana de Barcelona. És un perfil que no teníem i ens convé un home com ell. A més parla habitualment en castellà i és de l'Espanyol». Segurament la manera de ser d'alguns electors d'ERC ha canviat. Anys enrere hauria estat gairebé impossible tenir un personatge com aquest en el grup parlamentari, però els temps canvien i la formació independentista està intentant des de fa anys sense èxit encara ser el primer partit català. Les enquestes sempre somriuen la formació republicana però quan arriba el moment clau perd, com va passar al desembre quan portava molts punts d'avantatge a JxCat i al final Puigdemont va trencar tots els pronòstics, aconseguint ser la primera força de l'àmbit independentista.

No dubto que Rufián pot ser un bon reclam. Possiblement alguns castellanoparlants poden votar ERC, tot veient les declaracions d'aquest senyor. Però des d'un punt de vista parlamentari els seus continuats shows ja cansen. No estic d'acord amb la resposta del ministre Borrell tot parlant de serradures i fems. Es va posar al mateix nivell. Però les imatges de Rufián amb els braços estesos com en el famós poster de campanya d' Artur Mas van fer pena. Només servien pel seu pujat ego i per tensionar la vida política de les corts espanyoles. Per cert que ja fa molts mesos que Rufián va dir que quan el Parlament de Catalunya aprovés la República ell plegaria. Però ja se sap que les paraules se les emporta el vent i certament no està disposat a perdre els seus sis, set mil euros mensuals que a l'atur no els cobraria. I difícilment una empresa privada el fitxaria. Però ja se sap que un coixí en algun càrrec del govern de la Generalitat li trobarien.

La presidenta Pastor es va veure obligada a expulsar-lo de l'hemicicle i a la vegada fer una amonestació pública als diputats. Les corts espanyoles s'han convertit en un galliner per on desfilen mafiosos i corruptes en una comissió d'investigació oberta, presidida pel canari Pedro Quevedo, que només serveix per acusacions mútues, insults i manca de respecte envers l'activitat parlamentària. Aquests casos s'han de dirimir en els jutjats i no en clau política atès que malmeten la imatge dels representants públics. Per cert, en aquesta comissió el gran protagonista i showman és Rufián, que s'encara a tort i a dret amb tothom. Això sí, diu quatre fresques ben dites als mafiosos que s'asseuen al costat del president de la comissió i dic mafiosos perquè o són a la presó, o hi han estat o continuen encausats. Un trist espectacle que remena la merda de les clavegueres d'un PP empastifat per centenars de casos de corrupció.

Soc del criteri i sempre m'he expressat així que a Catalunya és necessària l'existència d'un gran partit, amb presència institucional no només als ajuntaments i parlaments sinó en el teixit social. Penso que avui aquest paper pertocaria a ERC. És cert que li manquen lideratges i que té dèficits, molts a causa de l'empresonament injustificat d' Oriol Junqueras, però avui els republicans tenen un discurs propi i no necessiten showmans per sortir als mitjans de comunicació. ERC ha de ser una formació seriosa, que solucioni els problemes de la gent i que surti d'aquest discurs caspós en què s'han convertit les intervencions de Rufián. Un exemple de com s'ha de fer política és en Joan Tardà, que amb els anys ha millorat moltíssim i m'atreveixo a dir que avui és una persona respectada a Madrid. Un país sense un gran partit pot aspirar a ben poca cosa. És per això que ERC no pot desaprofitar el moment i s'ha de convertir en un referent i no només dels independentistes, sinó de molts electors que volen viure sense problemes i sense tensions estèrils que no serveixen per a res.