El Govern català s'ha convertit en una mena de call center sud-americà. No resol els problemes sinó que els ignora, com fan les companyies de serveis que, per no donar la cara, contracten call centers d'ultramar perquè quan els clients truquen per reclamar es trobin amb operadors amb les habilitats d'un bot, que els va passant de departament en departament fins que el client, enrabiat i frustrat, dimiteix i penja. Aquesta inoperància no és bona, per descomptat, per al país, però tampoc ho és per als interessos dels dos partits del Govern. Estan aconseguint que s'associï sobiranisme amb incompetència política. I a banda que això sigui una veritat relativa, perquè els més solvents o experimentats estan a la presó, a l'exili, inhabilitats o desnonats; hi ha potents altaveus disposats a amplificar la imperícia d'aquests, fins a fer-nos explotar els timpans. Si el de Mas va ser el govern dels millors, el de Torra és el govern dels pardals. El clan de la ratafia, que des de fora del Govern donava una certa prestància il·lustrada al sobiranisme, ara mateix l'està arruïnant.
Els governs convergents sempre van voler reflectir-se en l'eficiència, en l'acció de govern i en la construcció nacional de Catalunya. I negar que durant anys de pujolisme ho va aconseguir seria faltar a la veritat.
El Govern no contracta cap call center però el resultat vindria a ser el mateix. Com a mostra la vaga de metges, d'ensenyants o les protestes de Mossos, bombers... L'incendi social a Catalunya és californià. El Govern no ha sabut portar amb diligència la negociació amb els metges, que han fet una setmana de vaga. Es diu aviat: una setmana! El gran pecat és que s'hagi hagut d'arribar a la mobilització, deixant que durant tots aquests anys es deteriorés un model que havia estat referent i que, precisament, va ser creat pels governs de Convergència. Ja sigui pels metges, per l'onada de MENA (menors no acompanyats), per les reivindicacions de tot el sector públic, per no saber què fer amb la República... El Govern s'ha vist desbordat i incapaç de reaccionar. No s'ha vist ofici entre els seus gestors a l'hora de prendre solucions ràpides i audaces. Aquesta setmana, el president Torra ha desaparegut amb la seva República i el vicepresident Aragonès ha xiulat prou com per recordar que ell no és el president, mentre que la resta del Govern es refugiava d'aquest incendi del polvorí del castell que amenaça de fer-los saltar pels aires.
