01 de desembre de 2018
01.12.2018
Diari de Girona

Justícia de «hashtags» i «trending topics»

01.12.2018 | 01:19
Justícia de «hashtags» i «trending topics»

Fa temps que vivim en un món extremadament discrepant, polemista, xocant. En la majoria de casos busquem la confrontació, aflacant les nostres capacitats pel diàleg i l'entesa, abocant-les –inconscientment o no tant– a l'epicentre d'una espiral de reminiscències cada cop més utòpiques. No hi ha dubte que el món virtual que hem desenvolupat tecnològicament amb internet i les xarxes socials ens ha ajudat a apropar-nos, a pal·liar les distàncies físiques i a millorar la comunicació, però també és cert que superats els primers anys d'existència d'aquesta àgora intangible, el giny ha virat cap a l'exaltació del seu costat més fosc: el soroll i la violència dialèctica. De fet, si ho pensem bé, sempre acabem centrant la nostra atenció allà on la polèmica mana, on la discussió sobresurt, on hi ha marro. I encara més, són poques les vegades que nosaltres mateixos no ens deixem arrossegar per aquestes onades de desmesurada i absurda visceralitat. Recordeu la mítica seqüència del film La chaqueta metálica en què els soldats acabaven apallissant el recluta « patoso», fins i tot els més empàtics i tolerants? Doncs això.

Si fa una setmana us feia partícips d'una sentida defensa sobre el noble art d'insultar, de la vociferació de l'improperi, de l'alliberament de la contumèlia degudament contextualitzada, aquesta setmana vull fer el mateix amb la no menys honorable i quasi oblidada habilitat per relativitzar. Hem d'aprendre a no discutir sense entendre abans el que es diu i com, i sobretot sense tenir clar el grau d'importància real que ostenten tant el missatge com l'emissor. Perquè si ja és trist veure bona part dels líders polítics parlar a través de les seves xarxes socials sense cap mena d'habilitat comunicativa o de seducció, zero, verbalitzant com si res idees que haurien d'estar penades amb l'exili de la dignitat, encara ho és més que les masses surtin al carrer a manifestar-se amb arguments de telenotícies o a clamar al cel perquè es castigui judicialment qui escenifica acudits mocant-se amb banderes, a qui canta hip-hop amb lletres que fins i tot els Teletubbies farien més enginyoses o qui munta xous de putxinel·lis amb un llenguatge massa obscè i contestatari per als nostres sempre indefensos púbers.

Però és que fins i tot és més greu que tot això el fet que els tribunals de justícia entrin al joc i pretenguin jutjar el suposat mal gust, el fet políticament incorrecte, perquè a banda de ser una temeritat, és un evident descrèdit i un preocupant intrusisme a la telebrossa. Si no comencem a relativitzar la simple dissonància d'opinions, a diferenciar el que realment hauria de ser jutjat del que només són collonades, acabarem convertint la justícia en un reality show frívol i populista, com de fet ja està passant amb l'activitat parlamentària o amb aquest nou feminisme de hashtags i trending topics. I després d'això què serà el següent? Leticia Sabater cantant nadales? #ohwait

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook