En qualsevol vaga en els serveis públics, els primers afectats no són els governants, contra els quals es dirigeix la protesta, sinó els ciutadans. Molèsties, enrenous, canvis de plans, serveis no prestats o endarrerits€ No obstant això, els usuaris han rebut amb comprensió la vaga que han celebrat aquesta setmana una majoria dels metges d'assistència primària. I és que els usuaris són els primers que coneixen el retrocés que ha experimentat l'atenció sanitària al nostre país. No només en els ambulatoris, sinó també en les visites a l'especialista, en la programació de proves diagnòstiques o en les llargues llistes d'espera de les operacions quirúrgiques.
Després de sis anys de silenci, han tornat les protestes per reclamar millores socials. Aquesta setmana han sigut els metges i també una part de la comunitat educativa. Per al pròxim dia 12, està anunciada una vaga dels funcionaris per reclamar el retorn de les pagues extra de 2013 i 2014. En el cas dels metges, dijous al vespre es va arribar a un acord per desconvocar la vaga als centres públics a canvi que els facultatius puguin destinar 12 minuts per pacient, que es contractin 250 facultatius (cal saber d'on sortiran) i una aportació de 100 milions d'euros. Aquestes mesures estan bé per desconvocar la vaga i tornar la normalitat als ambulatoris, però no deixen de ser un pedaç en un context de deteriorament molt més profund. Uns problemes estructurals que venen d'anys enrere no es poden resoldre d'avui per demà. Catalunya és la comunitat autònoma que més ha reduït la despesa social des que va començar la crisi (període 2009-17). Ha perdut un 19,96% (4.134 milions d'euros), mentre que la mitjana espanyola és d'un 7,07%. És també la comunitat que més ha retallat la despesa en sanitat, amb un 27,51%, i és la que té més persones en llista d'espera quirúrgica per cada mil habitants. Catalunya és l'antepenúltima comunitat que menys gasta en despesa social (un 55,4% del pressupost), només superada per Balears i Navarra. Aquesta és la realitat que molts han preferit ignorar durant els últims sis anys. Els problemes socials s'han enquistat. No és només un problema de falta de finançament; és d'establir les prioritats polítiques del Govern. I aquesta situació no es reverteix posant un esparadrap al greu problema de l'assistència primària. Per començar a redreçar-ho, primer cal que el Govern governi de debò; després, canviar les polítiques pressupostàries prioritzant les necessitats socials del país; i, al mateix temps, cercar els mitjans per millorar el finançament de la Generalitat.
