La Federació d’Educació de CCOO té dues vessants de lluita i reivindicació: la millora de les condicions laborals del conjunt de treballadores i treballadors i la millora del Sistema Educatiu de Catalunya.
En aquesta segona línia sempre hem treballat i hem fet aportacions buscant el consens en els diferents marcs i entorns en els quals treballem amb la comunitat educativa: CEC (Consell Escolar de Catalunya), MUCE (Marc Unitari de la Comunitat educativa), MRP (Moviments de Renovació Pedagògica), Som Escola, CEM (Consells Escolars Municipals), Consell Municipal de la Formació Professional i Ocupacional de Girona, Educació 360… Entenem que la participació, la reflexió, la crítica constructiva i la concreció consensuada de mesures contribueixen de manera proactiva per avançar en la qualitat del sistema educatiu.
En aquest context de treball, el debat, la negociació i el consens han de ser factors capitals i, per tant, no entenem la forma d’actuar del Departament d’Ensenyament, últimament i des de fa molt de temps. Estem desorientats. S’estan aprovant normatives, com el Decret d’Escola Inclusiva, l’Ordre d’Avaluació d’ESO i el Decret de Menjadors; i prenent decisions i canvis com el Model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, el calendari d’exàmens d’ESO, la creació de nous centres… tot amb moltes presses, sense pressupostos clars i, el que és més greu, sense la participació i les aportacions prèvies dels diferents agents implicats de la comunitat educativa que puguin incorporar la seva visió a les noves propostes, tenint en compte que la realitat mai té una única cara; és polièdrica, diversa i complexa i que sempre el consens és el garant que assegura el bon funcionament del sistema.
El nou institut a Sarrià de Ter
Per això, no entenem que al Gironès s’anunciï la creació d’un nou institut a Sarrià de Ter sense que la comunitat educativa (direccions, professionals de l’educació, famílies, ajuntaments) estigui assabentada. Tot i l’evidència -des de fa molts anys- de la necessitat de nous centres educatius a la província, no entenem que s’hagués pogut pensar, des del Departament d’Ensenyament que no era necessari informar i debatre amb la comunitat educativa implicada; perquè si veritablement fos així, voldria dir que som prescindibles i caldria repensar quina és la funció de la tan aclamada comunitat educativa en normatives diverses.
El nou centre implicarà canvis que afectaran especialment a uns determinats centres: reducció de grups; canvi d’adscripcions d’escoles a instituts, situacions de divergències de matrícules en famílies amb més d’un fill; redistribució de professorat... i, sobretot, repercussions en l’escolarització equilibrada de l’alumnat, tema especialment sensible a Girona, on portem mesos treballant en una comissió del CEM per combatre la segregació escolar i a la que hem convidat reiteradament a la Direcció del Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona.
És evident que trobem a faltar una bona planificació educativa de l’àrea metropolitana que garanteixi un lloc adequat i de qualitat a tota la població a escolaritzar la secundària; que sigui estable en un temps raonable i que cobreixi les necessitats de línies d’ESO, els recursos de segona oportunitat per obtenir-ne el Graduat, les línies de Batxillerat i l’oferta àmplia i suficient de Cicles Formatius.
La manca d’aquesta previsió, llargament reclamada des de la Comissió de Planificació escolar i equipaments del CEM de Girona, ens ha portat a la situació actual de massificació: de grups i de ràtios. Reivindiquem unes ràtios a secundària per sota dels 30 alumnes, per tractar adequadament l’alumnat tenint en compte les noves incorporacions de matrícula viva, respectant l’equitat educativa, evitant els desequilibris socials i promovent una distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. Fa massa temps que els nostres centres estan sobresaturats, col·lapsats i mancats dels recursos materials i humans per atendre, amb la dignitat que es mereixen, tot l’alumnat del sistema educatiu.
Reclamen una bona planificació que ha de garantir i enfortir els vincles entre els centres de primària i els de secundària, fent que els itineraris escolars siguin clars per les famílies i facilitant la col·laboració entre els instituts i el seu entorn socioeducatiu.
Aquesta planificació s’ha de fer des d’una mirada àmplia i supramunicipal, perquè tots els aspectes estan interconnectats, posant per endavant els interessos col·lectius de la millor educació per a tothom. Però no es pot fer sense comptar amb tota la comunitat educativa, en els espais i àmbits que ja estan creats. La Federació d’Educació de CCOO Educació seguim i seguirem participant activament, amb tots i totes, en la defensa del millor sistema educatiu de Catalunya.
