Un any més avui, amb el primer diumenge d'Advent, els cristians comencem l'any litúrgic, enguany centrat en l'Evangeli de Sant Lluc, pel fet que comencem el cicle C de les lectures de la missa.
L'Advent, que ens prepara per al Nadal, és un temps d'espera i d'esperança, un temps en el qual esperem la vinguda del Messies, present en l'Infant que a Betlem ens porta la salvació.
En aquest temps d'Advent, a les lectures de l'Eucaristia ens acompanyaran el profeta Isaïes, Joan Baptista, el Precursor del Senyor i Maria, la Mare Verge, que esperà amb alegria el naixement del seu fill.
També els salms responsorials ens ajuden a mantindre'ns en una actitud d'espera activa, com la del poble d'Israel que esperava la manifestació del Messies. L'esperança que viu l'Església en aquest temps d'Advent, és la d'aquells que saben que Déu, amb la seva vinguda, empelta en la nostra naturalesa humana la bellesa lluminosa de la naturalesa divina. Per això l'Advent ens fa esperar l'Emmanuel, el Déu-amb-nosaltres, que ens fa el do de l'amor i de la bondat que fecunden els cors i que valen més que totes les raons humanes.
L'Advent ens prepara per rebre Jesús, el Messies, que obre per a tots nosaltres un camí de llum enmig de les nostres ombres, dels nostres dubtes i del dolor del nostre món.
L'Advent ens ajuda a ser testimonis de veritat, de justícia i de llibertat, quan ens veiem envoltats de tantes mentides, de tantes injustícies i de tantes esclavituds. Per això l'espera del Messies en aquest temps que comença avui, ens ajuda a ser sentinelles enmig de la nit i llum enmig de tantes foscors.
L'Advent també renova la nostra vida en la puresa de l'Evangeli i per això ens fa homes i dones capaços d'anunciar un Regne que ens allibera del materialisme consumista. Aquest temps de preparació per al Nadal, ens ha de fer descobrir que la felicitat no es troba en comprar més i més, sinó en compartir allò que som i allò que tenim amb aquells que passen necessitat.
L'Advent ens ha d'arrancar d'aquella neutralitat còmoda que ens fa insensibles davant d'un món on hi ha explotats, pel fet que hi ha explotadors i on hi ha gent oprimida perquè hi ha opressors. Per això el cristià no pot mantindre's neutral davant la injustícia, sinó que ha de denunciar la prepotència aquells que trepitgen els pobres i s'aprofiten dels més dèbils, tal com va fer Joan el Baptista.
L'Advent ens ajuda a alliberar el nostre cor de tota mena d'hipocresia i a treballar per aquell alliberament amb el qual Jesús ens va alliberar.
L'Advent ens ha de fer homes i dones capaços de viure amb goig la humil fidelitat de cada dia. I a deixar que el Senyor faci més forta en nosaltres aquella esperança que mai no es descoratja i que sap forjar la vinguda dels temps nous.
L'Advent ha de fer que l'Església, acaronada pel vent de l'Esperit, sigui alè de pregària, llar de llibertat, de fraternitat i de comunió i llevat i foc d'Evangeli enmig del món.
L'Advent ha de transformar el nostre cor per tal que sigui lliure i la nostra fe, perquè siga confiada, per així desvetllar en l'Església un estil de vida més senzill, creïble i compromès amb l'Evangeli i amb el poble.
L'Advent ens ha d'alliberar de l'arrogància i de les falses seguretats, per així mirar el món d'una manera nova, per descobrir com el Messies que ve, es mostrarà com a misteri de carn en la nostra carn, fesomia del Pare i llum interior de l'univers.
L'Advent ens ha de fer forts i sensibles, per entrellaçar les nostres mans amb les del germans, en un camí de solidaritat i d'alliberament amb els més pobres.
En aquest temps de preparació del Nadal seria bo que cada família fes un calendari d'Advent per així, dia a dia, anar preparant-nos per rebre el Déu Infant.
L'Advent, com ha dit el bisbe Francesc, de Girona, ens ha d'ajudar a «refermar o fer més forta la nostra esperança, perquè la foscor, les penalitats o el desànim del dia a dia no ens impedeixin albirar i viure anticipadament cap a on s'encamina la nostra pròpia vida i la història».
