05 de desembre de 2018
05.12.2018

L'amic

05.12.2018 | 00:07

Hi ha amics que pots arribar a classificar per persistència i proximitat, pel grau d'interacció o de confiança, però n'hi ha que transcendeixen qualsevol etiqueta perquè desafien la lògica de l'espai i el temps. Són inapel·lables perquè no cal veure'ls o parlar-hi sovint per fer-los part del teu univers. Simplement hi són. D'una estranya manera, per més que els respectius camins s'entestin a posar-ho difícil, saps que el trucaràs i s'hi posarà, el veuràs i la conversa es reprendrà exactament on la vàreu deixar. No parleu sobre la vostra amistat perquè es dona per sobreentesa, per assumida, no us plantegeu un món en el qual l'un existeixi sense l'altre. Ja pots anar fent-te gran, atapeint agendes i conreant soledats, que aquest amic plana sobre tu com una extensió de la teva personalitat, habitant aquells racons de la ment que exerceixen de contrapunt a les teves decisions. Aquest tipus d'amic, quan us veieu, escolta més que parla, independentment de qui tingui més a explicar, perquè íntimament sap que les preocupacions i alegries d'un tenen un vincle molt estret amb les de l'altre. Tant és com d'amunt hagis caigut, que ell fa de xarxa. Tant és el motiu de les eufòries, que la celebració és compartida. És, aquest amic, el bàlsam, i també el que et fa les preguntes incòmodes. El que et diu el que pensa sense formalismes, el que no té por de dir-te allò que no vols escoltar. El que respon «no» als teus imperatius, el que exclou la immediatesa per centrar-se en el llarg termini. Com diu el tòpic, d'amics com aquests n'hi ha pocs, perquè no són gaires les persones amb qui tens la capacitat de traçar paràboles conjuntes. Rius davant d'ells amb la mateixa vehemència que plores, de la mateixa manera que perceps els seus èxits i fracassos com a propis. És una amistat que no entén de gèneres ni de contextos, que trenca els límits de la quotidianitat i els seus atzars, i és amb ella que aprens a entendre el concepte de família: les lleialtats, al final, no depenen dels vincles de sang, ni tan sols de la coexistència, sinó de la certesa que mai no les posaries en dubte. Tot això ve al cas perquè aquesta setmana un amic guaridor, fidel i absolutament insubstituïble celebra el seu aniversari. Un que no té números rodons, ni cap simbolisme especial. Però feia massa temps que li devia un text com aquest. Doncs això: per molts anys, Miquel.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook