El filòsof Cioran, filòsof del pessimisme, té pàgines grandiloqüents, dignes d'un Nietzsche, parlant sobre els bàrbars i com sacsegen les civilitzacions. Amb el seu llenguatge messiànic, ens explica que són una barreja de canvi, foc purificador i altres misticismes pseudoreligiosos. L'aparició de Vox en les eleccions andaluses sacseja la política espanyola. Però qui és el guapo que pacta amb l'extrema dreta? Com ho expliques, i quines conseqüències té en el teu electorat?

Des de l'òptica d'esquerres plurals, que no vol dir esquerres escindides i doctrinàries, les reivindicacions socials han nascut des d'eslògans fàcils i on tothom es podia implicar: el pa per al treballador. Per exemple. És aquesta vessant de lluita pels drets de l'individu en la societat que pot fer recuperar l'electorat d'esquerres, poc mobilitzat o desencantat. O temptat per propostes populistes. Amb el record del maig del 68, la política real és clau per a una esquerra moderna. Per això el president Sánchez vol apostar pels canvis tecnològics que ens arriben, i són molts: el vehicle elèctric és una gran transformació, i la força de les energies renovables. Si pugem a aquest tren, encararem el futur amb més garanties. L'exemple és l'ecologisme alemany d'esquerres, que roba la cartera als socialdemòcrates.

La radiografia de les eleccions andaluses mostra com Vox creix molt en feus del Partit Popular, i que la desmobilització del vot progressista dona un augment clar dels resultats d'aquest partit. Enfrontar el tema de l'emigració, que s'ha de regular, i introduir el requisit que la persona estrangera ha de tenir una voluntat clara d'esdevenir ciutadà de casa nostra de ple dret, amb les mateixes obligacions que nosaltres. De la mateixa manera que és inviable que 1.300 milions de persones del continent africà arribin aquí. També és impossible la fi dels fluxos de població si no s'augmenta el benestar dels països d'origen, s'actua contra les classes benestants d'allà que monopolitzen la riquesa, i no es persegueixen les màfies que s'enriqueixen amb el tràfic de persones, com feien els negrers duent esclaus a Cuba o al sud dels Estats Units. El xoc d'identitats, o el simplisme en la política pot fer ara guanyar vots, però el realisme i oferir alternatives és l'obligació del bon polític. També reduir els càrrecs públics. Són instruments que l'esquerra plural ha d'utilitzar: amb realisme, i millores reals pel veí, el jubilat o els joves que busquen feina, o per l'autònom que intenta mantenir el negoci. Programa real de millores i optimisme. Es pot aconseguir?