Cartes

Xavier Guillén Banyoles

Avui hem sabut que la sentència de La Manada els sentenciava a 7 anys de presó, aquells joves sevillans que varen violar en grup una noia de Madrid. Com sempre la justícia espanyola es queda curta i escassa, escassa perquè sempre van en contra del sentit comú de qualsevol persona humana. Com pot ser que la justícia dicti una sentència i que tot el país surti a protestar per l'anomenada sentència? Crec que quan la majoria de persones surten al carrer per demanar el dret a ser protegides i la justícia no canvia de direcció alguna cosa molt greu està passant, fins aquí tothom ho entén així, crec jo, llavors per què la justícia no és capaç de tenir el sentit comú de qualsevol persona?

A Girona va haver-hi una convocatòria del sector feminista gironí, encara que aquest sector estava desvinculat de les persones anomenades mascles, el feminisme està en un punt de retrocés per culpa de sentències com aquesta, sembla molt estrany que els jutges no vegin aquestes coses, i és molt fàcil de preveure que les dones al carrer a partir d'ara estaran molt més insegures i desprotegides que no pas abans. Si ets una dona i passeges per qualsevol lloc de Girona amb concentració de joves també en manada ja sigui de dia com de nit, segur que has notat una falta de respecte una mica més gran que no pas fa un any, les persones que són mal educades ho seran sempre, però aquests joves precisament que sempre estan al carrer congregats sense treballar ni estudiar segurament es veuen amb més poder gràcies a la justícia, ells estan molt més tranquils quan tracten les dones com un objecte?, saben que realment la justícia no farà res si falten el respecte a alguna dona? Doncs sí! Són prou conscients que tenen el poder.

Multats per ser robats

SILVIA Aliu Gifre GIRONA

El motiu d'aquesta carta és el de denunciar que la DGT (Trànsit) no dona hora per fer-se el duplicat dels carnets de conduir.

M'explico, a principis de novembre a la meva tia la Marta li van robar el moneder. A dins, naturalment, hi portava el carnet de conduir. Doncs bé, des d'aquell dia fins a avui, hem trucat cada dia al 060 per demanar hora per treure's el duplicat. No hi ha hagut maneres, una senyora molt amable ens ha explicat que les oficines a Girona no obren dates i que anem trucant cada dia per veure si tenim sort. Sort? De veritat? La sort l'haurà de tenir la meva tia, si es dona el cas que un agent dels Mossos, de Trànsit o municipal li sol·liciten el carnet de conduir... ja que et sancionen segur...

En quin sistema i país vivim si sent robats podem ser multats i si els mateixos funcionaris desitgen sort en lloc de fer la seva feina.

La família es veu amenaçada

Joan Busquets Frigola Cassà de la Selva

S'acosta el Nadal, època de ­l'any en què sempre s'ha dit que s'ha d'estar amb la família, ser generosos, mirar pels altres en comptes de per un mateix... Pensant en això, he decidit escriure aquesta carta per protestar contra un dels complots més grans que hi ha actualment contra la família; l'avortament. Avui en dia es ven l'avortament com una via d'escapament a l'embaràs, es diu que el fetus que la dona té dins el ventre quan queda embarassada és un paràsit que creixerà durant nou mesos provocant dolor i malestar, per després sortir-ne i acabar del tot amb la vida de la dona, quan no és així. És veritat que hi ha casos i casos, però un fill mai és una maledicció o un càstig, ans al contrari, és una benedicció. Ens oblidem que el fetus és humà des del moment de la fecundació, i moltes mares que pensen a avortar obliden que no és sobre el seu cos pel que decideixen, sinó pel d'un ésser humà que, a més, és el seu fill. Però moltes vegades la culpa no és de la mare, sinó d'organitzacions grans que li expliquen (sobretot a les mares adolescents, però no només a elles) totes les penúries que pot comportar un nen a tan jove edat i explicant que l'única sortida és avortar. Aquestes organitzacions no s'interessen en cap moment per la salut de la mare ni la del nadó, només els importa una cosa: diners. L'avortament és un negoci que actualment mou milions de diners cada any arreu del món, i per això aquestes grans organitzacions ho han volgut normalitzar. I, per desgràcia, van guanyant la guerra. Així doncs, demano a la gent que obri els ulls: que vegin d'una vegada que a aquestes organitzacions l'últim que els importa són les famílies. Que ens ajudin a guanyar la batalla per, a poc a poc, millorar el món. Aquest és el meu missatge per Nadal.