Jo soc d'aquells que de petit, a més del diccionari de sinònims Vox, van tenir també l'enciclopèdia de la mateixa marca, molt abans de poder adquirir l'enciclopèdia catalana. En aquells temps l'eslògan de l'empresa era «necessites un Vox», eslògan que avui persisteix en la pàgina web de l'editora que segueix comercialitzant els coneguts diccionaris i que suposo que no trigarà a canviar tenint en compte les referències implícites a un partit que els ha copiat el nom. De fet, ja és mala sort que les dues iniciatives que han triat Vox com a nom de pila a l'Estat espanyol estiguin situades als extrems, malmenant així una referència bibliogràfica que va acompanyar molts joves i adolescents en els seus estudis, molt abans de la Wikipedia, del racó del gandul o de les xarxes socials. Així amb vox, trobem un mitjà de comunicació -voxpopuli- que no és precisament un exemple de fiabilitat informativa, i alhora, aquest partit del qual tothom parla com si fos una cosa graciosa i simpàtica, quan es tracta del radicalisme ultradretà més condemnable.
Per als que vàrem créixer amb el Vox diccionari enciclopèdic ja res serà igual, perquè fins i tot ara, sabent que hi ha un partit que es diu de la mateixa manera i que per la seva pròpia ideologia ja no hauria d'estar permès, cada vegada que pensem en Vox ens entrarà remordiments de consciència pel fet de saber que hi ha un altre Vox del qual i malauradament haurem de sentir moltes barbaritats.
Però mentre del Vox autèntic només ens recordem aquells que ja tenim uns quants anys a les esquenes, costa de pair que del nou Vox gairebé tots els mitjans de comunicació, fins i tot els més seriosos, faci mesos i mesos que en parlen sense tenir en compte que estaven fent famós un moviment contrari a tots els principis bàsics de la llibertat, del respecte i de la democràcia. No vull ni pensar què passarà ara que han aconseguit representació parlamentària. Jo, si em permeten, intentaré seguir recordant aquell Vox útil i no el càncer que és ara.
