Són incomptables els rastres personals molt ben deixats a la Costa Brava que han anat fent-la tal com és. Un home de negocis va fer-hi una urbanització modèlica i avançada a la seva època; una artista de cinema va donar fama a un poble de pescadors; i una altra va fer construir un castell a un turó isolat; i un escriptor famós..., i un etcètera, i ens oblidaríem d'uns quants.

Un dels escenaris geogràfics és Cap Roig, a Calella de Palafrugell, motiu que va ser d'una seducció, ara fa més de noranta anys. Quan aquest paratge concret era només un morro de muntanya amb caient directe sobre penya-segats de novel·la gòtica, arriben aquí el senyor Nicholas Woevodski i la seva esposa, senyora Dorothy Webster; tenen afeccions cultes: ell, el dibuix i l'arquitectura, i ella, l'arqueologia i la jardineria. Amb aquests fonaments edifiquen el nucli principal que avui constitueix Cap Roig, construcció senyorial, jardí botànic i paratge especial sobre el mar. Per la nacionalitat del seu promotor, aviat es diu ben popularment la finca «dels russos», tot i que l'esposa és anglesa. L'any 1969 la propietat passa a ser de Caixa d'Estalvis Provincial de Girona, que assumeix la responsabilitat d'evitar l'especulació sobre la finca, preservar el paisatge que és d'alta estètica reconeguda i fer-ne el manteniment amb la dignitat i el senyoriu que requereix l'entorn. A la seva mort, «els russos» són enterrats al terra de la mateixa finca, com si contemplessin per sempre els mateixos verds i blaus que tan fortament els varen atraure en vida.

Actualment, per circumstàncies de la vida canviant, Cap Roig és una autèntica joia de la corona de La Caixa i -com ja ho era- orgull de la Costa Brava. Conjunt paisatgístic natural i conreat, irrepetible, un Jardí Botànic amb més de cinc-centes espècies, que desvetlla admiracions. Cap Roig va inspirar la creació del Festival de Música que porta el mateix nom, i la seva continuïtat és una estrella excel·lent del firmament cultural gironí.

Falta, però, protegir un component del patrimoni natural de Cap Roig. És el camí de ronda, el tram que hauria d'anar des del Golfet, a Calella de Palafrugell, fins a la cala del Vendrell, a Mont-ras, pel sector abrupte del Jardí Botànic de Cap Roig. Ara no és accessible al caminant. Els camins de ronda tenen història de molta humanitat perquè aquí passaven pescadors, caminants, gent de la xefla -com deia Josep Pla- contrabandistes i carrabiners, molt abans que l'excursionisme i el senderisme marquessin camins per trescar. De Blanes a Portbou hi havia un camí ben natural. Però com que aquesta Costa Brava ha sofert assalts i temporals de tot ordre, també ha d'aguantar llevantades de maltractament, il·legalitats i negocis foscos, malgrat la lletra de les legislacions vigents. Precisament ara fa pocs dies a Catalunya Ràdio hem pogut escoltar un col·loqui sobre uns projectes urbanístics molt perillosos que malmetran uns quants paratges de dalt a baix de la Costa Brava, i el resum del que es va parlar és molt trist i desesperançat. Cap Roig és un dels llocs que surten a la llista negra dels paratges que preparen obres de dubtosa correcció. Un núvol molt espès amenaça pedregada sobre Cap Roig. Algú haurà d'ensenyar la targeta de la seva autoritat i defensar que la categoria de la Costa Brava ha d'estar per sobre de capricis i vel·leïtats. L'exemplaritat de les nostres institucions i entitats se l'hauran de defensar. O recuperar-la.

«El paisatge per si sol no existeix. Només existeix quan hi ha algú que el mira. El paiastge és la dimensió humana de la natura». Aquests són pensaments del pintor Albert Ràfols-Casamada que convé oferir-los com a recordatori permanent a tothom que vulgui mirar-se un paisatge amb objectius que no siguin els del respecte i l'estimació.