07 de desembre de 2018
07.12.2018
OPINIÓ

Sempre trobo motius d'alegria

07.12.2018 | 00:55

Ahir, a Girona, els intolerants van voler impedir un acte polític. I punt. És intranscendent de quina ideologia eren els uns i els altres, si d'esquerres o de dretes, si catalanistes o espanyolistes, si moros o cristians. Els fets són que uns volien celebrar un acte polític i els altres no volien que ho fessin. I punt.

Estic segur que avui sortiran els que argumenten que Vox va venir a Girona a provocar. Són els mateixos que quan violen una dona, asseguren que tal com vestia anava provocant, la molt puta, si és que ho anava buscant. Jo dec ser un tio molt rar, perquè mai de la vida m'he sentit provocat per absolutament cap acte polític, per sort no puc dir el mateix de les dones. Si no m'agrada un míting, una manifestació o una conferència, em limito a no anar-hi. Per això mai no n'he assistit voluntàriament a cap. Però els asseguro que sigui qui sigui qui parla o qui ho convoca, no he notat dins meu cap preocupació. Ni la més mínima. Potser, més que rar, el que soc és modest, i em costa de creure que ho facin per molestar-me.

Com que, a més de rar, soc optimista, m'agrada trobar la part positiva de gresques com la d'ahir. Veure que la policia catalana és tan eficient porra en mà com la Guàrdia Civil, m'omple d'orgull a mi i estic segur que a tots els que ahir ho van comprovar en pròpia pell. Tornar a casa amb el cap obert i la camisa tacada de sang, però sabent que qui t'ha atonyinat té el nivell C de català, és per estar content i satisfet. De fet, no descarto que tots els que es van aplegar ahir als carrers de Girona ho fessin només per poder viure l'experiència de ser colpejats en català, que com és sabut és una llengua analgèsica. Me n'alegro molt per ells.

L'altre motiu d'alegria, més important perquè ens afecta a tots, és que gràcies a actes com el celebrat ahir, sabem del que ens vam salvar pel fet de tenir uns polítics idiotes i/o covards al capdavant del procés. Pel que es dedueix de com actuen els patriotes, la famosa República que havia de ser la Dinamarca del Sud, hauria sigut en realitat la Corea de l'oest, i només podrien celebrar actes públics els que haguessin superat tots els tests d'afecció al règim. Si hem de fer cas de l'acció d'ahir i d'altres dels darrers dies –el mateix Manuel Valls va haver de posar fi a un acte–, a la República que ens volien encolomar serien il·legalitzats tots els partits polítics no llacistes, serien tancats tots els mitjans de comunicació desafectes, i jo m'hauria d'exiliar al xalet Waterloo, només espero que en unes condicions de vida semblants a les de l'actual inquilí.

No és que sigui cap sorpresa, ja fa temps que sabem que a Catalunya els únics que poden fer ús dels més bàsics drets i llibertats són els llacistes, i que els altres han de recloure's a casa si no volen ser hostilitzats, però festes com l'organitzada a Girona serveixen per refrescar-nos la memòria. Per recordar-nos com seria una República catalana amb aquesta colla campant lliurement, i amb un president/piròman atiant-los al crit d'«apreteu, apreteu». Alegria, per tant, d'haver tingut una classe política tan inepta que va fracassar en el seu intent de convertir Catalunya en un Ulster. Si tot el que hem de pagar a canvi és que TV3 ens recordi cada dia que uns fan dieta a la presó i els altres no poden ni acostar-se a la frontera, ens ha sortit prou barat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook