Mai vaig distingir bé la frontera entre la física i la química. Vaig preguntar al seu dia a un professor per què existia la metafísica i no la metaquímica i no vaig obtenir resposta. La gent diu de dues persones que es porten bé és que hi ha química entre elles. Per què no física? Bé, tinc aquesta frustració: la de no entendre o la d'entendre a mitges. Als sis anys els Reis em van portar un mecano amb un petit motor elèctric del qual vaig gaudir molt. La idea del mecano em ve sovint a la memòria quan escolto parlar de trasplantaments d'òrgans. Que a mi em puguin col·locar el cor o el fetge d'un mort, i que la cosa funcioni, m'obliga a pensar en el cos com en una màquina. És clar que no ha estat gens fàcil arribar al trasplantament. Sota l'aparença del mer canvi físic, batega la química. Durant molts anys s'han hagut d'estudiar els processos de rebuig i posar-hi remei amb la medicació adequada. Potser la frontera entre la química i la física no sigui tan clara com suggerien els antics llibres de text.
Acabo d'ensopegar en el diari amb el cas d'un trasplantament d'úter d'una dona morta a una de viva, el que constitueix una gesta de caràcter físic-químic. Però el més espectacular és que d'aquest úter trasplantat ha nascut una nena en què la seva gestació i part han transcorregut amb normalitat. Vet aquí un doble salt que suggereix l'existència no només d'una metafísica, sinó també d'una metaquímica. Davant d'aquesta classe de successos el normal és la perplexitat. Després de la perplexitat, la frustració de no haver-se dedicat un a la ciència. Avui, l'avantguarda de tot, fins i tot de la literatura, és a la ciència. Juro que de jove vaig intuir que les coses succeirien d'aquesta manera, però vaig saber també que no tenia el talent necessari per comprendre la utilitat de la Taula Periòdica. Aquesta nena il·luminada des d'un úter que no era de la seva mare és una novel·la d'avantguarda. Cadascun dels seus òrgans constitueix un capítol. Les seves orelles, la llengua, els globus oculars, els seus bracets, les cames constitueixen les diferents parts d'un relat que ens estranya de la realitat en el moment de submergir-nos en ella. La física, ho vulguem o no, acaba per conduir-nos a la química. Un altre assumpte és que l'entenguem, o que ella ens entengui a nosaltres.
